dijous, d’octubre 27, 2005

La universitat, que no només la nostra...

Doncs avui, cansada de veure al nostre web quants de documents que publiquem els de la UB (en xifres absolutes, és clar) i com estem d'alts en un rànking d'una universitat xinesa (eh que hi havia una peli dels meus temps, que es deia La Cina -en italià, tu- é vicina? doncs avui sí que ens hi està prop), m'han dit que me comprés el diari per veure el resum de la nova llei que ens preparen (una altra... i van?)... I l'he vist... i mira... qué voleu que us digui. Sembla que tota mena d'oposicions s'acaba per sempre (per sempre?) i l'elecció de rector? el que vulguem, i més parlament i menys govern... i...

Però, la veritat és que llegint, llegint, he arribat als comentaris de la reforma del govern català. L'anècdota de la reforma no m'interessa gaire, que si canvio, que si no canvio... tot és carnassa per a periodistes... i per a polítics, és clar. Però, la veritat, algú m'hi ha fet fixar. Has vist que universitats va amb economia i no amb educació? I, és clar que ho havia vist, però no hi havia caigut. Tu, que no és l'educació superior, la universitat? què no formem part, i important dels sistema educatiu? què no formem els professors de primària i de secundària i que no rebem els alumnes que ells formen?

Ningú no pot negar que en això que anomenen societat del coneixement la universitat, les universitats tenen un paper molt important, fins i tot de motor de la nova economia. Però aquesta realitat, que, d'altra banda no és tan nova (recordeu que quan el primer borbó tancà les universitats catalanes per obrir la de Cervera, les oligarquies barcelonines crearen les seves pròpies institucions d'educació superior, les quals amb el temps s'inclogueren a la universitat restaurada) no pot fer oblidar que el paper de la universitat és sobretot ésser un espai d'educació superior al servei de la societat, de tota la societat, no només de les empreses.

Formació i educació, recerca bàsica i aplicada, cultura de la societat i per a la societat són les tasques universitàries. Fetes, a més, a partir de la tradició i mirant el futur, en un context universal però arrelades en la cultura pròpia, en un temps lent, lluny dels balanços quadrimestrals, que propicia la reflexió i el pensament, que genera la creativitat. Això és el que necessiten la societat i l'economia catalanes.

Potser el reagrupament de conselleries sigui una reforma simplement tècnica, o potser obeeix a raons polítiques justes que, pobra de mí, se m'escapen. Estic ben convençuda, però, que és un tema de reflexió seriosa i de debat, en el qual haurien d'intervenir, és clar, persones més il·lustrades i més sàvies que no jo. Perdoneu el meu atreviment, però me preocupa, i molt, que el meu govern ens posi les universitats dins del calaix de l'economia. Jo creia que una conselleria d'economia havia de cercar els diners i els recursos per a que les universitats i les escoles, la sanitat i les carreteres, la seguretat i le medi ambient funcionessin el millor possible i no a l'inrevés. Però puc estar equivocada, és clar, o passada de moda o un xic confosa.

No seria sobrer no, un debat tranquil sobre aquest tema... o no?

dimarts, d’octubre 25, 2005

De novetats i millores

La veritat és que no m'agrada ser pesada. Us he deixat uns quants dies de descans, mentre jo, personalment, em refeia de la celebració que vaig organitzar per festejar la creació de l'Institut de Biomedecina...
I, doncs, bé, ja me n'he refet.

I llegint com sempre la nostra web em trobo amb les novetats de les planes del personal docent i d'administració. Ja ho sabíem, ja, que alguna n'estava preparant el servei d'informàtica, quan varem passar quasi una setmana sense poder-nos connectar o amb dificultats de tota mena per fer-ho. Però heus-ne aquí la raó: la millora d'unes planes.

I això m'ha fet pensar en l'ús, potser un xic abusiu, que fem de les analogies de base biològica evolucionista en el nostre llenguatge quotidià. Perquè una novetat no sempre implica una millora; ans al contrari, Déu meu, quàntes novetats no trobem cada dia que empitjoren la nostra vida i entristeixen la nostra ànima!

Doncs ja m'ho direu vosaltres. Potser és que jo soc ja massa vella (encara que estic a la mitjana d'edat del conjunt docent de la UB, no us penseu! i, per cert, quan algú se'n preocuparà d'aquest tema?) Però dec ésser massa vella, perquè en el nou portal no soc capaç de llegir res, amb aquesta lletra tan menuda... és clar, ja ho sé, els savis informàtics me diran que puc ampliar la lletra tan com vulgui; és clar, però llavors perdo la visió de conjunt de la pantalla i el que guanyo d'una banda, ho perdo per l'altra.
En fi, potser la vellesa no només m'ataca la vista, sinó que me fa ser una mica rundinaire i ho trobo tot malament. Per això, espero els vostres comentaris, nois i noies de la UB. Potser sí que és una millora.

Fa pocs dies, una meva col·lega, en trobar-se a l'ascensors amb dues altres professores, l'una carregada de papers i l'altra amb el seu pendriver penjadet al coll (el nou escapulari), va exclamar com se sentia de feliç en veure docents que anaven a classe només amb el pendriver, sense papers, que això era millora pedagògica... Valgam Déu! Jo que, tot i vella com soc, faig powerpoints i tinc pendriver i tota la pesca ho sé prou bé com és de fàcil, amb aquests instruments, de donar gat per llebre. Tothom hauria de saber que la millora pedagògica, o qualsevol altra, no pot ésser només basada en el canvi tècnic. Les bajanades són bajanades, encara que siguin digitals o electròniques...

El que jo volia deixar aquí clar és que canviar no sempre és millorar, necessàriament, i que la idea de progrés, senyores i senyors, està una mica passada de moda. O no?

diumenge, d’octubre 16, 2005

Biomedicina

Com tantes de vegades te passa, Esperanceta, t'has equivocat. La pobresa lingüística (com les errades ortogràfics a l'Astèrix pòstum) no ha encapçalat el web de la UB; ha estat la Fundació privada de Biomedicina. Per cert, i de més a més, cal dir que el correu de la UB no ha funcionat tot el cap de setmana, és clar... Si no fos que després me diuen que soc dolenta obriria un comptador per indicar les vegades que els nostres servidors, correus i web tenen problemes, però no s'ho val.

Els que sí s'ho mereixen són tots els nostres professors i investigadors en Biomedicina. Esperem que tots hi tenguim cabuda, encara que això de la Fundació privada no ens queda massa clar què deu voler dir, exactament. Quantes de fundacions privades deu tenir ja la UB en aquests moments? Esperem que aquesta serveixi per a reconéixer el paper capdavanter que la recerca mèdica ha tingut de sempre a la UB.

La llàstima que a La Vanguardia, on varem llegir la notícia, el nostre flamant rector no hi era més que esmentat com de passada i no sortia a la foto amb el president. No s'ho mereix després dels esforços que ha dedicat de sempre a aquest tema. Confiem encara que ell i el seu equip es dediquen als altres probelemes que també té la UB.

divendres, d’octubre 14, 2005

Espai Europeu d'Educació Superior

El Consell Interuniversitari es pronuncia sobre la manca de qualitat lingüística d'un tríptic del Ministeri sobre l'espai europeu d'educació superior
Davant les queixes formulades per part de la comunitat universitària de Catalunya sobre les deficiències lingüístiques observades en la versió catalana d'un tríptic informatiu sobre l'espai europeu d'educació superior, tramès pel Ministeri d'Educació i Ciència, el Consell Interuniversitari de Catalunya es va pronunciar sobre aquesta qüestió en la reunió que va tenir lloc el proppassat dia 10.

El web de la UB ens manté informats a un nivell realment extraordinari. Aquesta noticia que encapçala les informacions dels dies 13 i 14 d'octubre (com a mínim, ja que la bandera europea fa d'allò més bonic i potser duri el cap de setmana...) ens deixa bocabadats. Sembla que no pugui ésser que el Consell Interuniversitari Català, davant tots els reptes i problemes de la convergència europea es preocupi per la pèssima redacció d'un fulletó ministerial.
Potser és un problema de competències, podríem pensar; si algú ha de fer un fulletó en català som nosaltres, els catalans, amb les nostres pròpies errades lingüístiques. Podria ser. Però, si fos així, perquè el Consell no ha manifestat la seva preocupació quan tota la estratègia de les universitats davant els nous plans ha estat centrada en les malaguanyades àrees de coneixement i a nivell exclussivament espanyol? Tant costa de creure en l'autonomia universitària, de debó? Cada ú ha de ser responsable de les seves pròpies errades i mancances... i de les seves fortaleses i possibilitats, també.
Per a quan un debat rigorós sobre l'EEES, senyores i senyors?

dimecres, d’octubre 12, 2005

L'Institut Joan Lluís Vives

Les Universitats de l'Institut Joan Lluís Vives presenten el portal de recursos lingüístics més important dels territoris de parla catalana
La sala de juntes del Rectorat de la Universitat de Barcelona va acollir dilluns la presentació del portal Llengua.info, per part del president de la xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives i rector de la Universitat d'Andorra, Daniel Bastida, acompanyat pel secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Miquel Pueyo, i els vicerectors de la Universitat de Barcelona, Jordi Matas, i de la Universitat Rovira i Virgili, Antoni González.

Aquesta és la notícia que encapçala el web de la UB durant la festa del Pilar. Caldrà veure i analitzar aquest nou portal de recursos, el qual, ben probablement, deu estar molt bé, però... sempre hi ha un però. Crida l'atenció que les universitats esmentades en la nota siguin totes només de Catalunya i d'Andorra. Esperem que l'esperit de l'"estatut" (per dir alguna cosa) no impregni també una de les institucions interuniversitàries més flexible i útil de les que han estat creades els darrers decennis. Caldrà restar vigilants.

dilluns, d’octubre 10, 2005

una pausa


Hem estat uns dies de reflexió. Entretan s'ha inaugurat el curs i s'augura un any d'acceleració de la UB cap a ocupar el lloc que li pertoca dintre del sistema universitari català. Tan de bó sigui així, perquè hi ha un gran camí per recórrer. No perquè les altres universitats catalanes estiguin molt endavant, sinó perque el conjunt dels nostres professors, estudiants i personal d'administració i serveis s'ho valen. Aquest és un objectiu comú de tota la comunitat universitària i des d'aquí ens oferim per col·laborar-hi sense reserves.

dijous, d’octubre 06, 2005

Questió de fe

Un dels problemes més greus que enfronta la nostra universitat, en general, i la UB en particular és uqe una part de les persones que tenen responsabilitats de govern no creuen en la pròpia universitat. Aquest fet genera una mena d'inèrcia que frena qualsevol iniciativa. En aquests moments de construcció de l'espai europeu d'educació superior aquest fet és doblement greu, perquè compremet no només el present, sinó també el futur de la institució i de la formació de la juventud. Probablement la mitjana d'edats tan sesgada cap a la cinquantena de la majoria de professors ajuda a explicar la inèrcia, però entendre-la no ha de significar acceptar-la. Cal despertar!

dimarts, d’octubre 04, 2005

Nou gerent

El 24 de maig el nou rector de la UB guanyà les eleccions. Avui, més de quatre mesos més tard, el web de la universitat anuncia el nomenament del nou gerent. El nomenament és prou important, potser, per justificar aquest retard; esperem que aviat el nou gerent, el qual, d'altra banda ja coneix la casa, es pugui posar en marxa ben aviat i que els nous nomenaments segueixin amb la rapidesa que cal a la magnitud dels prolemes que tenim. El col·lectiu que recolza Esperanceta Trinquis desitja molt bona sort al nou gerent i li ofereix, d'entrada, tota la seva cooperació més lleial.

Ben arribat!

Bologna, una ciutat d'Itàlia amb la universitat més antiga del món... occidental. Bologna, un nom que mou passions a les universitats europees des que es va convertir en sinònim de la convergència universitària europea. Una gran línia de debat ha d'ésser la manera com estem enfrontant la formació de l'Espai Europeu d'Educació Superior des de la Universitat de Barcelona. No es tracta de criticar a ningú. Es tracta de fomentar el debat, de donar idees i alternatives que siguin possibles, o impossibles, però que orientin les decisions que hem de prendre. Altres països que eren més endarrerits que nosaltres en la modernització de la universitat han arribat primer. Ens toca araa nosaltres.

Des d'aqui abogaríem per una major autonomia universitària i per una pluridisciplinarietat molt més gran dels nostres ensenyaments. Això és fàcil de dir, però és difícil de fer, ja ho sabem, però la dificultat de la tasca no ha d'impedir que intentem afrontar-la.

Esperanceta Trinquis

Avui, dia 4 d'octubre del 2005, dia de sant francesc d'Assissi, l'amic dels animals, neix aquest blog, col·lectiu amb la finalitat de dialogar sobre al universitat i la seva societat, de crear opinió i de pensar alternatives, de vigilar com funciona la Universitat de Barcelona, en concret, com ens anem adaptant als grans reptes que tots tenim en aquests moments.