dimecres, de maig 24, 2006

gris, gris, gris...

gris, gris, gris... el claustre ha estat ben gris. El rector ben gris. El paraninf gris. A fora, teniem un dia radiant, calent amb el cel blau... Però a dins... Grisor, mitjania, mediocritat, conformisme, manca d'ambició, manca d'idees, pobresa de vocabulari... El rector argumenta que tot just fa un any que ha arribat i que just comencen a saber com van les coses a la UB... però, des de fa més de dotze anys que és vicerector i director del parc científic i nomena alguns dels seus col·legues vicerectors de dotze anys enrera, sempre la mateixa gent, fins i tot qui va ser adversari seu en les dues comeses electorals! Gris, gris, gris... Algú deia que, malgrat la megafonia tradicional del paranimf, al menys se l'entenia, no com els dos darrers rectors... potser aquest és el mal; que se l'entén... massa.

I la participació? Els profes que en conjunt som el 60% del claustre no hi erem. Només n'han parlat tres; un elogi innecessari i dos problemes particulars. Res. Sort dels estudiants i del PAS... Al menys salvarem els menjadors... potser. Ja seria alguna cosa... o no?

dimecres, de maig 17, 2006

Pobre universitat!

La veritat és que ja ho sé que a quasi ningú l'importa gaire el que passa a la UB. I mira que jo mi esforço. Per al darrer comentari, vaig anar i tot a fer una foto a la Barceloneta al caure al sol, per a que veiessiu bé el PRBB... Però, en fí, no ho aconseguireu no que me desanimi... ni que calli. Mal no tingui raó.

Perqué de vegades no n'estic massa segura de tenir raó; sembla que no pugui ser tanta desídia i mal govern. Ens diuen que tenim un forat econòmic no se com de gran (tot i que als arxius segueix penjada la despedida del rector Tugores -us en recordeu que fou rector?- on deia que havia sanejat l'economia; quina deu ser la veritat?). Ens neguen qualsevol despesa, i la gerència (tenim gerent, per cert? algú li ha vist la cara per algun campus que no sigui el central?) contracte dues persones de fora. I això que la gerenta anterior ens havia assegurat que la seva reforma reduiria personal i, ben al contrari, no ha fet sinó augmentar-lo (mireu els pressupostos, mireu-los, si us plau)... Com quedem? hi ha diners o no n'hi ha? Per a què hi ha diners?

Ens ho explicareu el dia 24 al claustre?

I que consti que els gerents poden ser el que siguin, però els responsables sempre són els rectors que els nomenen i els deixen fer... o no?

diumenge, de maig 14, 2006

...i nosaltres, senyor Rector?


Diu El Periódico de Catalunya avui que Barcelona està a punt d'entrar en la primera divisió de la ciència (mundial!) amb la inauguració del PRBB...

M'irrita el símil futbolístic; la Ciència és anterior al futbol i ha tingut més importància i més èxit i més consequències positives sobre els ciutadans i ciutadanes de tot el Món que el maleït esport-negoci (no vull fer brometes sobre el que passa a Itàlia...).

M'irrita més, però, que la UB no aparegui en aquest afer. És mala voluntat dels periodistes? Jo només llegeixo coses de la UPF... Que no tenim recerca biomèdica nosaltres? i de fa més temps? que no va tot el bo i millor de la UB cap al parc científic? que el nostre restor no n'és l'antic director d'això? arquitectònicament no es poden comparar els parcs, és clar; això ja és tot un símbol... però, em pregunto, a què ve tant de Bio, bio, bio a la nostra universitat, si després ningú no ens coneix, ni ens té en compte?

Entretan el dr. Tejada rep un premi important, al qual aprofito per felicitar tota orgullosa; i viatjo pel seu web i sembla que ell no és ni al Parc Científic... És clar qe jo soc de Lletres i d'Humanitats, d'Arts i de tot això i potser no estic preparada per entendre-ho... que m'ho podeu explicar, per favor?

divendres, de maig 05, 2006

... y coleando!

No malpenseu, no; el darrer dia deia que estava viva i ara arreplego la segona part del refrany castellà: estoy viva y coleando, com un llargandaix. Resulta que els meus molt benvolguts i mai prou ben ponderats companys de la meva facultat (és Facultat o encara és Escola...?) m'han prou votada per poder assistir al claustre de la UB...

Doncs, bé, el primer deure de persones ben nades i educades és agrair la confiança als companys que m'han votada: Moltes gràcies companyes i companys!. El segon deu ser no trair aquesta confiança, oi? Doncs, ho intentaré, faré tot el que pugui per estar al nivell de la vostra confiança guapes i guapos.

No sabia potser molt bé què feia quan em presentava. Però ara ja ho sé. Tremola Rector tremola que la Trinquis ha sobreviscut, s'ha curat de l'alcoholisme i del refredat i torna... ha fet la travessa del desert i ha tornat!. Al claustre (és a dir al paranimf, entre claustre i claustre) ens trobarem. Prepara bé el discurset Senyor Rector, que serem uns quants que t'escoltarem amb paciència i atenció i, si convé, parlarem... No serem claustrals d'amen, amen.

Per això ens presentem, o no?

dimarts, de maig 02, 2006

estic viva?

Ai! no ho sé si estic viva del tot, companyes i companys. Volia començar aquest escrit després de tants de dies dient que estava viva, però com ho he hagut escrit m'ha sorgit la pregunta... Estic viva realment? Estem vius tots plegats? No serà tot un somni?

Preferentment un vot nul polític! però també podem votar que no, o votar en blanc, o no votar, o fer un nul apolític... Crec que fou Unamuno que digué alló de levantinos os pierde la estética! Doncs ara ni la estètica, ni la ètica, ni el sentit comú... Ho sento pels sincers seguidors d'ERC i pels altres... Ho sento per tothom... No vull faltar el respecte a ningú... Però qui ho va començar tot això? I ara voleu que jo voti o faci alguna cosa?... no sé, me sembla un mal son...

I la universitat? passa alguna cosa? D'aqui a dos dies hi ha eleccions al claustre de la UB... i ho sap algú? Jo m'hi he presentat... però ara ni sé ben bé perquè...No confio en el que m'han d'explicar, ja no me'ls crec; no espero res, sinó anar passant. Estem tots com dormint... un altre malson.

Què hem de fer? seguir les inèrcies d'aquesta Barcelona tranquila i confiada, plena de turistes, que només vol xalar i riure, sense voler saber res del que passa al món, ni del que cal fer? Cada dia és com aquests tombs inacabables del bus turístic, sempre veient les mateixes coses i, a més, al pis de dalt amb el fred que fa.

Perquè no ens n'anem tots a París i ens hi quedem? a les banlieux a esperar altres nits de foc i ràbia, un maig del zerosis???