El rector Màrius Rubiralta visita nous equipaments del campus de Bellvitge

No, no és que vulgui donar-vos la murga amb temes universitaris, no, no en tingueu por. És que ja fa dies que estic reflexionant sobre les notícies que ens donen per la tele i sobre la manipulació de la informació a la qual estem tots i totes sotmesos.

Aquest titular de la nostra estimada i mai prou ben ponderada web (o web és masculí en català? mai no ho sé...) és un exemple clar de la confusió que tenen els informadors entre el que és notícia i el que és simple esdeveniment.

La vida, la de totes i tots, és plena d'esdeveniments; cada dia, cada hora, cada segon s'esdevenen coses, generalment molt quotidianes i reiteratives. Per a que alguna d'aquestes coses, però, esdevingui notícia cal que sigui excepcional, important, amb consequêncies (millor si són positives, no només és notícia el dolor i el mal) per moltes altres persones. En el cas de la nostra web, que el rector visiti una Facultad o un campus, si és notícia de debó, malament; voldria dir que el Rector no visita mai les seves facultats i els seus campus, i jo, tot i l'escassa confiança que aquest rector me mereix, no ho puc creure. Aquest esdeveniment, que hauria de ser quotidià per a ell, seria noticia si hagués dit o fet alguna cosa important per al conjunt de la universitat, però mai la visita en ella mateixa...

Ara podria dir que conec esdeveniments que afecten professors de la nostra universitat i que no surten a la nostra web (aquests dies mateix he sabut del cas d'un llibre...), però no és aquest el tema.

El tema és que aquesta confusió es fa diàriament als nostres telenoticies, dirigits i fets per professionals, en una televisió pública, finançada, per tant, amb els nostres impostos. Les televisions privades poden fer el que creguin convenient, però les públiques no, per això existeix un consell de radio i televisió, no? Com podem tolerar en època d'eleccions que robin els periodistes de la pública minuts d'informació explicant que no signen perquè volen estar per sobre del comité electoral i les seves normes? com podem tolerar que ens parlin d'algun robatori, quan n'hi ha tants, sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà? Com podem tolerar que ens parlin de la famosa onada de calor, mostrant fins i tot fotografies del Central Park de New York i no ens diguin al costat que als Estats Units han mort més de cent persones per l'onada de fred? És que el temps meteorològic, sempre canviant, pot ser notícia? Perquè hem de veure l'encadenament d'episodis catastròfics, molts desgraciadament habituals, i que no tenen relació entre ells en els telenotícies? No hi ha programes del temps molt llargs i documentals que requereixen formació i documentació? Perquè la informació internacional als nostres telenotícies ha minvat a nivells incomprensibles?

Podria seguir fent preguntes i expressant queixes i no acabaria. Jo hi he trobat la meva solució particular, és clar, no veig el telenoticies. Veig Euronews, la 4, o la CNN o la BBC... però, és clar que això no és una solució, ja que la TV3 és pública i contribueixo a pagar-la... És que cal donar a la gent el que li agrada o cal intentar emprar el mitjà meravellós de la televisió per educar i formar opinió? Si els profes apliquessim el mateix criteri hauríem d'explicar als joves el que ells volen i saben ja?

Aturo aquí les meves reflexions perquè em temo que alguns gestors universitaris, fins i tot algun pedagog embogit ho voldrien això.

Ai, amigues i amics, quina tristesa que sento en veure que no hem estat capaços de canviar el Món com volíem aquell llunyà 1968 i, en canvi, assistim impassibles, o quasi, a la subversió perversa de l'ordre de les coses... Tinc raó, o no?