dilluns, de desembre 11, 2006

sobre la crítica

Un bon amic m'ha demanat que, de tant en tant, escrigui alguna cosa en positiu. Té por probablement que sembli massa una vella malgeniuda i remugaire. Potser ja en soc. Me sembla però, que n'he estat tota la vida de remugaire, que aquesta meva actitud de sempre voler una mica més no té a veure, al menys únicament, amb l'edat. Ens varem educar en la necessitat del pensament crític i seguim fidels a aquesta pruïja de trobar sempre l'angle obtús en totes les coses...

És veritat, però, que amb els anys me'n vaig fent una mica de cascaràbies, intol·lerant, exigent, quisquillosa... Hauré de fer esforços de flexibilitat i de tolerància, de paciència... Prometo que en faré...

Però això no treu que sigui molt difícil escriure per aplaudir les coses que es fan bé; si són ben fetes ja quasi no cal parlar-ne... o... potser sí, ja que serien una excepció notable. I m'hi poso a pensar seriosament. En trobo de coses ben fetes?

Sí, i tant que sí que en trobo. Quan miro algunes coses a una escala més petita, com des de dalt, mirant tota la seva trajectòria, quan els detalls desapareixen i només es veuen les línies mestres, les coses milloren, moltes coses milloren. La trajectòria urbana de Barcelona des del 1986, per exemple, o la de Rodríguez Zapatero o de Lula, en general, per posar només uns pocs exemples ben diferents i allunyats entre ells. Però és que en un blog el que s'imposa és l'escala d'anàlisi més gran possible, el comentari del detall, del moment... i aquí els defectes s'amplifiquen, costa més de veure el conjunt...

Estigueu tranquils, doncs; potser sí que en soc de vella rundinaire, però en aquest blog m'heu de deixar que segueixi essent un corcò, pendent de que, poc a poc, les coses al nostre país millorin. Pendent de que es valori fer les coses ben fetes i que no caiguem en el cofoïsme fàcil. Pendent de separar-me de les coses i poder seguir essent crítica en el sentit més ampli i generós de la paraula. Si la universitat no és crítica, què serà de la universitat?

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Estimada Trinquis,

Recordo una cita del politic francès Thorez (als joves segurament no els diu res...) deia que quan es donen missatges no es pot anar molt endavant de la gent, perquè es corre el perill de quedarse sol i gesticulant.Es a dir et tornes inutil ( entenguis incomode i esteril). Tu encara tens moltes coses a dir...

dimecres, de desembre 13, 2006 11:57:00 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home