parlo de l'UBweb, amb perdó

Ho sento, ja sé que no interessa a ningú, però jo sempre miro el nostre web i diverses vegades al dia...

I avui m'emprenyo i em poso trista, trista... S'ha mort En Biel Olivé. Era a punt a punt de jubilar-se i un infart li ha trencat el cor, per sempre... Me sap greu, i me fa ràbia; pobre Biel, no me n'he pogut despedir i ni podré anar al seu enterrament. Me sap molt de greu.

Quan va morir l'Emilio Vales vaig parlar amb un responsable de comunicació perquè creia que s'havien de posar notícies com aquesta al nostre web, al menys a les planes intranet. Me va dir que no, que l'intranet no era per això, que hi havia gent i familairs que no volien que se sabés. Doncs mira, jo trobo que està bé. Posen la mort d'En Biel i així puc assebentar-me'n i no he d'esperar a trobar La Vanguardia o a tornar el setembre... Veieu com està bé això d'informar d'aquestes novetats, per tristes que siguin? I ho dic a fi de bé, sense ànim de criticar ningú...

I per rematar-ho, estic tota encuriosida de quines seran les noticies que quedaran penjades tot el mes d'agost, durant les vacances del personal. Encara recordo quan la Lanau era gerenta durant més d'un mes; la notícia s'ho valia; encara ens en recordem tots de la seva gerència i dels seus efectes tan negatius... Doncs avui hi ha una foto del nostre rector, amb la degana del col·legi d'advocats, que és un primor, és tal qual ell, en un actitud que no pot ser més característica. Felicito al fotògraf que l'ha feta i al periodista que l'ha posada. Voto per a que aquesta foto quedi els trenta dies d'agost... esteu d'acord amb jo, o no?

19 de juliol

Doncs, ves per on, jo sempre he celebrat el 19 de juliol i no el 18; fins i tot quan hi havia paga doble (enguany ja me l'he gastada en orxates i ventalls perquè fa tanta de calor!). El dia 19 foren derrotades les tropes faccioses que s'havien aixecat a Barcelona. El dia 19 guanyarem les forces del poble; per darrera vegada i per poc temps, és clar. Però el poble va guanyar els militars; amb l'ajut de la guàrdia civil, tot s'ha de dir, en aquest cas. Tant de bó sigui un bon auguri pels pobles que avui pateixen el covards atacs dels poderosos militars israelians...

Cada dia veig aquesta vella caserna del Bruc, que sembla un castell de Walt Disney, però en baratet. Amb el pas del temps l'edifici resulta cada cop més entranyable i fins i tot el farem patrimoni de la ciutat. El pobre rector Bricall l'havia aconseguit per a la universitat (UB i UPC) però sembla que va per llarg... Doncs d'aqui, i d'altres casernes de Barcelona, sortiren els facciosos cap a la plaça de Catalunya i ja no tornaren... fins tres anys més tard, és clar. Miro la caserna i penso que de vegades la raó pot a la força, de vegades...

M'alegra que a la UB hi hagi qui vulgui fer un atles de la guerra civil espanyola; ja seria hora.Que els historiadors no esdevinguin funcionaris de l'oblit com assenyala tan encertadamant el professor Miquel Izard, un dels nostres emèrits emèrits...

Hem de mirar el futur, sense oblidar el present ni el passat... o no?

calor!

Fa calor, com és natural; cada estiu fa calor i cada any ens agafa més desprevinguts, sembla... I tothom rondina i es queixa i la temperatura i la humitat són objecte de conversa redundant i sembla un argument de cara a l'escalfament global i tot aquest rotllo... I jo recordo aquelles il·lustracions de començaments del segle XX de Junceda i d'Apa i d'altres dibuixants costumistes: la gent suant els vespres a Barcelona, al carrer o al balcó, en cadires i balancins, amb el càntir a mà i els peus a la galleda, pantalons arremangats. I recordo també els ventalls de les àvies i aquella música seva tan acompassada; de vegades, a missa, m'estirava per rebre l'aire que feia la senyora de davant...

Però la vida artificial de ventiladors i aires condicionats ens ha fet perdre la paciència. Tothom és més ecologista que mai, però ningú no suporta les condicions naturals... i a consumir energia i a despilfarrar-la...

Permeteu-me que empri aquest castellanisme tan sonor despilfarro; també m'agrada l'italià spreco, però el malbaratament català no me sembla prou fort... Perdoneu-me la llicència lingüística...

Despilfarro el de la nostra universitat, també... Us parlava el darrer dia del trasllat de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història... Alguns m'han trobat exagerada (i prou que ho sé que en soc!), els afectats, però, m'han trobada massa tímida encara. La biblioteca dos mesos tancada i no passa res... Comença el trasllat i els llibres no poden col·locar-se perquè encara s'ha de netejar el terra i posar les estanteries i no hi ha llum al nou edifici...

I tot el que es llençarà! Taules, cadires, armaris, llums, pissarres, paper, llibres, treballs d'estudiants, tesis i tesines... Per a molts són trenta anys de treballs llençats per la finestra... I tantes coses que es llençaran per la finestra. Quan la torre que havia estat de pedagogia va a passar a la Fundació Bosch i Gimpera fins i tot els marcs de les finestres anaven al carrer... I tantes coses que mancaran al nou edifici, el qual per no tenir no té ni aparcament! I l'OSMA ha publicat uns cartells a favor del transport sostenible! Quin remei els quedarà als professors, treballadors i estudiants de les dues facultats que sostenir-se amb el transport públic barceloní...

Despilfarro i manca de previsió i precipitació i pedomini d'interessos privats sobre la cosa pública...

Uf! encara tinc més calor que no abans... però ho havia de dir... o no?

trasllat

Heu vist la fotografia que vaig publicar el passat 4 de juny? La vaig posar per mostrar que res no canviava en aquest campus de la Diagonal... Nois, doncs si que n'estava d'equivocada... Us heu fixat en aquesta mena de grua que apareix entre l'aparcament i l'edifici anomenat tan pretenciosament "Cúpules"? Doncs no és una grua, és una perforadora que ha començat a construir els fonaments d'un nou edifici del parc científic (és de la UB?), just al peu del dipòsit municipal d'aigües pluvials...

El parc científic (però és de la UB?) sí que es mou... Avui m'he trobat amb dos companys de l'època d'estudiants, ara ja catedràtics ells de les dues facultats desplaçades. Anaven suats i cansats i estaven de mal humor... o més ben dit emprenyats... Jo, pobreta de mí, me pensava que el trasllat era tan positiu... i fins i tot en tenia una mica d'enveja; això d'estar al centre i poder anar a comprar un tranquimizin abans de l'atac de nervis, o el diari... o anar a El Corte Inglés a passejar amb aire condicionat o patinar davant del MACBA...

Ja sabia que els primers plans són del 1988... i ha plogut bastant des d'aleshores, fins i tot amb aquest clima sec que ens ha tocat de viure. Trobo un Comunicacions (l'antiga revisteta de la UB) del 2001, que conta que Artur Mas, llavors conseller en cap (ja aleshores!...) va visitar les obres de l'edifici, començat el 1999 i que s'havia d'acabar el curs 2002/03... Han passat tres anys més i sembla que de tota manera tot va a corre-cuita, de qualsevol manera...

Suats i cansats els professors de fer caixes i trencar papers i més papers en el que serà el segon trasllat de la seva vida professional... El primer va ser per millorar, ara, però, van a perdre espai... i transport sostenible perque no hi ha aparcament (tots els altres campus en tenim, oi?). I a partir de les 16,00h tot tancat a la Facultat, perquè ningú no ha fet cap esforç per ajudar en la feina personal dels que volen preservar les seves coses: el bar tancat, sense aire condicionat, totes les papereres i contenidors plens... Tots corren sembla, encara que el famós edifici no és acabat... i perquè?

El parc té pressa perquè se'n vagin... Diuen que des del primer de juliol el parc científic (però és de la UB?) és el propietari dels edificis que vol enderrocar parcialment. Com que el parc té pressa tanqueu la universitat...

Se m'ha encongit el cor en sentir-los i veure'ls... Fins i tot m'he sentit culpable de no moure'm, jo que no en tinc cap de culpa... Serà que el Màrius Rubiralta encara és el director del parc científic (però és de la UB?)? jo que me pensava que era el rector de la nostra universitat... o no?

esperant, esperant

Si, jo esperava que passés alguna cosa, que algú prengués alguna decisió, però ja ho diu la saviesa popular, esperant, esperant es va morir un frare... Tota una comunitat de frares pacients s'hauria mort davant aquesta passivitat que ens envolta, atonia, mediocritat, ridícul...

Ni un foc de Sant Joan no els varen deixar fer als estudiants per despedir el campus... I tant que ens parlen de cultura popular! Futbol, això sí, a tota hora ens en parlen i ens obliguen a tragar. Sembla que mana més la FIFA que no les Nacions Unides... Quan hom veu el que passa a Palestina... Terroristes són els que rapten un soldat, assassinats a distància i sense judici ni apel·lació; però els que violen acords, eleccions i fronteres, maten impunement des de la fortalesa covarda de les seves armes i blindats a tota mena de persones, nens i tot, aquests representen l'ordre internacional... Les institucions s'ofeguen, com el tribunal suprem dels Estats Units que declara il·legal l'actuació del president... i no passa res. I ningú no diu res...

Tots callem. Ens roben i canvien les paraules. Per a que serveix la universitat si no és per mantenir viu l'esperit i la crítica? I fem un altre Bioparc, mira tú, que bé, oi? ara al 22@. No sé de què ens queixem.