De novetats i millores
La veritat és que no m'agrada ser pesada. Us he deixat uns quants dies de descans, mentre jo, personalment, em refeia de la celebració que vaig organitzar per festejar la creació de l'Institut de Biomedecina...
I, doncs, bé, ja me n'he refet.
I llegint com sempre la nostra web em trobo amb les novetats de les planes del personal docent i d'administració. Ja ho sabíem, ja, que alguna n'estava preparant el servei d'informàtica, quan varem passar quasi una setmana sense poder-nos connectar o amb dificultats de tota mena per fer-ho. Però heus-ne aquí la raó: la millora d'unes planes.
I això m'ha fet pensar en l'ús, potser un xic abusiu, que fem de les analogies de base biològica evolucionista en el nostre llenguatge quotidià. Perquè una novetat no sempre implica una millora; ans al contrari, Déu meu, quàntes novetats no trobem cada dia que empitjoren la nostra vida i entristeixen la nostra ànima!
Doncs ja m'ho direu vosaltres. Potser és que jo soc ja massa vella (encara que estic a la mitjana d'edat del conjunt docent de la UB, no us penseu! i, per cert, quan algú se'n preocuparà d'aquest tema?) Però dec ésser massa vella, perquè en el nou portal no soc capaç de llegir res, amb aquesta lletra tan menuda... és clar, ja ho sé, els savis informàtics me diran que puc ampliar la lletra tan com vulgui; és clar, però llavors perdo la visió de conjunt de la pantalla i el que guanyo d'una banda, ho perdo per l'altra.
En fi, potser la vellesa no només m'ataca la vista, sinó que me fa ser una mica rundinaire i ho trobo tot malament. Per això, espero els vostres comentaris, nois i noies de la UB. Potser sí que és una millora.
Fa pocs dies, una meva col·lega, en trobar-se a l'ascensors amb dues altres professores, l'una carregada de papers i l'altra amb el seu pendriver penjadet al coll (el nou escapulari), va exclamar com se sentia de feliç en veure docents que anaven a classe només amb el pendriver, sense papers, que això era millora pedagògica... Valgam Déu! Jo que, tot i vella com soc, faig powerpoints i tinc pendriver i tota la pesca ho sé prou bé com és de fàcil, amb aquests instruments, de donar gat per llebre. Tothom hauria de saber que la millora pedagògica, o qualsevol altra, no pot ésser només basada en el canvi tècnic. Les bajanades són bajanades, encara que siguin digitals o electròniques...
El que jo volia deixar aquí clar és que canviar no sempre és millorar, necessàriament, i que la idea de progrés, senyores i senyors, està una mica passada de moda. O no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 8:53 a. m.
4 Comments:
Penso que té vosté tota la raó, estimada.
A vegades ens obcequem per ser cada vegada més "moderns" i donar cabuda, tant com poguem, a les noves tecnologies en la nostra vida quotidiana, sense plantejar-nos, ni per un moment, si ens afegeixen o resten comoditat.
I és que molt sovint ens caldrien opinions com la seva, Sra. Trinquis, des d'una perspectiva matissada per l'experiència i la serenor, per tornar a tocar amb peus a terra i recordar, per exemple, que passejar al costat d'un llac segueix sent infinitament millor que fer-ho a lloms d'un cohet virtual.
Salut, Sra. Esperanceta Trinquis, i segueixi evitant endur-se massa per la corrent.
Ja començava a estar espantat de tants dies de no dir res Sra. Trinquis... i amb tot el que diu, tanta raó que té!!!
Si els canvis pedagògics (que sens dubte són necessaris en una societat que també canvia) només són canvis tecnològics (i per tant, del mitjà que s'utilitza per donar uns continguts...), estem apanyats!. Aquest tema (com el de la convergència, i segurament van lligats) mereix un debat, ja que em fa l'efecte que això de la pedagogia no té gaire acceptació entre un sector del professorat universitari, no?.
Per cert, si no m'he fixat malament, els canvis a la web només són de disseny (entent, en aquest cas, de colors, mides i situació dels diversos elements), no pas de contingut, oi?.
I a més, vostè que presumeix de tenir tants anys i per això potser alguna vegada la va sentir en directe, com que aquests dies ha estat de recuperació i per això no s'haurà connectat, va llegir la notícia del concert-homentge a Victoria "de los Ángeles"...??
El powerpoint no és pas una millora pedagògica, Senyora Trinquis: és només l'evolució «natural» de la transparència de tota la vida. I els soferts estudiants que patim classes que consisteixen en la lectura de les diapositives n'estem una mica fins al capdamunt...
Quant a les noves pàgines, li'n dono la raó: hom no pot evitar pensar que, a vegades, valdria més deixar les coses com estan que no arriscar-se a fer-les pitjor. I el que és totalment impresentable és que contínuament estiguin fallant servidors, oracles and so on.
Salutacions cordials
Si afegim que no entenen la usabilitat de cap manera... o que parlam de powerpoints, i encara hi ha professors que van amb transparències...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home