Bush 1, justicia 0

Com que a tothom li agrada tant el futbol, heus aquí el meu resum de la situació.

Podem estar contentes i contents! Aquesta matinada els valors occidentals que la tríada capitolina Bush-Blair-Aznar encapçalaren han guanyat la batalla a la brutalitat dictatorial oriental. Podrem celebrar el reveillon nosaltres i la festa del bè ells amb molta més tranquilitat i alegria encara. Giravoltant en el carrousel del consum nadalenc, podem rirue feliços i donar gràcies al senyor Bush que ens ha deslliurat d'un dels eixos del mal, i amb el plaer de la forca.

No hi fa res que no haguessin existit mai les armes de destrucció massiva a l'Iraq. No hi fa res que la intervenció de la triple aliança hagi destruït l'entramat social, econòmic i polític del país, sumit en la guerra civil més cruenta. No hi fa res que la lluita era contra Al-Qaeda i que l'atac resposta hagués estat contra l'Afganistan dels talibans, encara en guerra...

La justicia més brillant ha lluït aquesta matinada a Bagdad! Pinochet, en canvi, va morir al llit i ha deixat la seva fortuna il·lícita a la seva família perquè ell defensava aquests mateixos valors occidentals, sense parar compte en els mitjans, és clar. Excés de zel. A l'orient han d'aprendre els nostres valors: quan el vell aliat d'altres guerres ha esdevingut molest, a la forca! Se'l mata pel primer judici, sense deixar fer els altres, els importants, no fos cas que la cosa es compliqués. Els iraquians i les iraquianes, els seus veïns i veïnes en general, hauran aprés la gran lliçò... com tots els morts de la guerra: incontables civils, policies i militars, d'Estats Units i de Gran Bretanya, d'Itàlia i d'Espanya: Qui mata xiites i no és dels nostres: a la forca!

Tot i que quasi m'acabo d'aixecar, crec que començaré la festa de fi d'any ara mateix, fent honor al meu cognom: Trinquis, borratxa ho veuràs tot més clar, ja que la sobrietat m'ho confon tot... o no?