jubilació

Jubilació ve del llatí iubilatio, que significa directament alegria exultant i poc a poc va correr cap al camp semàntic de excempció del treball i finalment ha esdevingut jubilació forçosa. Aquesta setmana passada se n'ha parlat, i molt, de la nostra jubilació. Tanta gent te ganes de que la nostra generació se'n vagi de la universitat! Hem bloquejat el pas a una renovació normal i constant i així hem perdut generacions i generacions de magnífics investigadors i professors!

Però això no és nou. Al contrari, se sabia de fa molt de temps que arribaríem a aquesta situació i fins ara ni s'hi ha començat a posar remei, quan de remei, al menys per a tantes persones, ja no n'hi ha. I correm el perill de crear la mateixa situació d'aqui a uns quants anys.

Tothom es vol jubilar quan s'és jove. Quan arriba l'edat, però, la cosa va canviant, generalment per raons purament econòmiques, però va canviant. Amb l'augment de l'esperança de vida, tenim el risc d'haver de viure molts anys amb unes pensions esquifides, cada dia perdent capacitat adquisitiva. Ja la perdem ara que som actius! Alguns troben que la nostra professió permet de fer classes i fer recerca fins molt tard; és ben cert que la capacitat i l'entusiasme no són una funció directa de l'edat. Per això la nostra jubilació forçosa és als 70 anys. Ara podrem jubilar-nos, sembla, als 60, fins i tot.

Jo entenc que l'administració es preocupi del fet econòmic a l'hora de fer els nostres plans de jubilació. El que no entenc, però, és que la universitat no es preocupi d'altres coses. Si la universitat es basa en el temps lent, en la continuitat acumulativa que és el mestratge no hauria de pensar en d'altres variables que no els calés? Com es pot presentar un pla de jubilació dels professors sense un pla estratègic darrera que hagi definit uns pols d'excelència que val la pena de preservar o unes línies de recerca que cal innovar? Tan injust és tractar igualment els desiguals, com tractar desigualment els iguals.

No es pot entendre un pla de jubilacions sense un pla de treball abans. Hi ha una figura legal que és la jubilació parcial que permetria la convivència de vell i jove durant un termini per traspassar tècniques, informacions, coneixement. La universitat cerca la transferència a les empreses i no en té cura de la interna?

Si voleu que me jubili, me'n vaig, però abans m'agradaria que entressim en el debat. Potser estic equivocada, però m'agradaria tenir l'oportunitat de descobrir-ho... hi tenim dret... o no?