furors concrets

No m'agrada semblar una amargada, tot i que el Món en el que vivim ens proporcioni tantes ocasions d'amargura. A nivell personal, no ens podem deixar vèncer per la mediocritat dels malvats que ens governen, en general.

L'amargura dels darrers dies de l'any m'ha fet pensar en la gran novel·la d'Elio Vittorini sobre la Guerra d'Espanya, Converzacione in Sicilia. El protagonista va a l'estació Termini de Milà, on resideix, per enviar una postal a sa mare a la llunyana Sicília felicitant-la el seu aniversari. Allà, amb els pocs diners que té, i dominat de furors abstractes, compra un billet de tren i va personalment a Sicília, a veure sa mare. I com tantes vegades en Literatura, el viatge és la metàfora dels temps. M'agrada molt aquesta novel·la que parla del drama espanyol tot parlant només de Sicília i en temps feixistes, quan no es podia parlar contra el govern italià... M'agrada com Vittorini sap dir les coses amb d'altres paraules, amb metàfores, amb imatges, m'agradaria tant de saber-ho fer jo també...

Moltes vegades m'he sentit dominada de furors abstractes, enutjada amb tot i tothom, però amb ningú en concret. Llavors és un furor creatiu: lluites contra tot i contra res, intentes avançar, o, al menys, de mirar amb lucidesa cap endavant.

Aquests darrers dies del 2006, però, els furors que m'han dominat eren massa concrets: els falsos defensors del valors occidental falsos, l'obscenitat dels mitjans de comunicació reproduint imatges irreproduibles, l'ETA i la seva ànsia assessina inútil i criminal, els corifeus de la violència de l'altra costat que viuen millor contra ETA... Tot massa concret i massa quotidià; una conxorxa massa forta per oposar-s'hi una tot sola.

És curiós, però individualment, aïlladament, és més fàcil oposar-se contra els poders abstractes i intentar construir al menys una visió del Món diferent. I me vaig assossegar. Vaig anar cap a llevant, vaig baixar a la platja, i vaig estar hores contemplant la mar del meu Espriu, anant i venint en onades constants a la riba de la platja... I vaig recuperar la noció de l'Univers, de la totalitat, de l'abstracció... Si no puc, si no podem canviar les coses, no deixem que les coses ens canviin a nosaltres, i miren ben lluny, cara alta, i cerquem el llum i servem les paraules. Vindran dies millors... això desitjo per a totes i tots, potser no encara el 2007, però tot és començar... altra vegada... o no?