Nadal...
...com una sínia incansable, la roda de l'any ens ha tornat al Nadal, com cada any. Acabar les feines pendents, com si el Món s'hagués d'acabar també, felicitar parents i amics, comprar regals, fer menjars que no s'acaben menjant... Quan te n'adones, però, el Nadal ja s'ha acabat i no saps què fer amb el regal que t'han fet i no t'agrada, no saps com guardar el menjar que ha sobrat... només penses en les vacances, en dormir i descansar...
Recordeu aquell Nadal del 1962? Jo era molt nena encara. Durant la missa del Gall (llavors encara sabíem què era aquesta missa nocturna) varen començar a caure unes volves de neu... Qué bonic que era! Qué nadalenc! Semblava un christmas del Ferrandiz, qui llavors representava la trista modernitat del franquisme... I l'endemà tot blanc, tota Barcelona nevada, jugant amb la neu pels carrers, lliscant per les baixades... Després del dinar, els grans varen començar a netejar els terrats... La neu ja ben solidificada queia damunt dels cotxes aparcats que havien netejat el matí; aqui i allà les canonades rebentaven congelades i la gent es quedava sense aigua; a casa foníem neu per tenir aigua... I me vaig posar malalta, i els escombriaires no passaven i tota aquella neu, que no es fonia va començar a embrutar-se, i la vida va començar a fer-se difícil. L'inefable alcalde Porcioles va comprar unes màquines andorranes per treure la neu i tothom renegava de fred i d'incomoditat...
Recordeu? va ser com una gran metàfora de tots els Nadals. És bonic fins quan comença, després...
Però, en fí, deixem-nos de punyetes, el que jo volia era felicitar-vos a totes i a tots: Bon Nadal i millor any nou!!!!! ... o no?
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home