La universitat, que no només la nostra...

Doncs avui, cansada de veure al nostre web quants de documents que publiquem els de la UB (en xifres absolutes, és clar) i com estem d'alts en un rànking d'una universitat xinesa (eh que hi havia una peli dels meus temps, que es deia La Cina -en italià, tu- é vicina? doncs avui sí que ens hi està prop), m'han dit que me comprés el diari per veure el resum de la nova llei que ens preparen (una altra... i van?)... I l'he vist... i mira... qué voleu que us digui. Sembla que tota mena d'oposicions s'acaba per sempre (per sempre?) i l'elecció de rector? el que vulguem, i més parlament i menys govern... i...

Però, la veritat és que llegint, llegint, he arribat als comentaris de la reforma del govern català. L'anècdota de la reforma no m'interessa gaire, que si canvio, que si no canvio... tot és carnassa per a periodistes... i per a polítics, és clar. Però, la veritat, algú m'hi ha fet fixar. Has vist que universitats va amb economia i no amb educació? I, és clar que ho havia vist, però no hi havia caigut. Tu, que no és l'educació superior, la universitat? què no formem part, i important dels sistema educatiu? què no formem els professors de primària i de secundària i que no rebem els alumnes que ells formen?

Ningú no pot negar que en això que anomenen societat del coneixement la universitat, les universitats tenen un paper molt important, fins i tot de motor de la nova economia. Però aquesta realitat, que, d'altra banda no és tan nova (recordeu que quan el primer borbó tancà les universitats catalanes per obrir la de Cervera, les oligarquies barcelonines crearen les seves pròpies institucions d'educació superior, les quals amb el temps s'inclogueren a la universitat restaurada) no pot fer oblidar que el paper de la universitat és sobretot ésser un espai d'educació superior al servei de la societat, de tota la societat, no només de les empreses.

Formació i educació, recerca bàsica i aplicada, cultura de la societat i per a la societat són les tasques universitàries. Fetes, a més, a partir de la tradició i mirant el futur, en un context universal però arrelades en la cultura pròpia, en un temps lent, lluny dels balanços quadrimestrals, que propicia la reflexió i el pensament, que genera la creativitat. Això és el que necessiten la societat i l'economia catalanes.

Potser el reagrupament de conselleries sigui una reforma simplement tècnica, o potser obeeix a raons polítiques justes que, pobra de mí, se m'escapen. Estic ben convençuda, però, que és un tema de reflexió seriosa i de debat, en el qual haurien d'intervenir, és clar, persones més il·lustrades i més sàvies que no jo. Perdoneu el meu atreviment, però me preocupa, i molt, que el meu govern ens posi les universitats dins del calaix de l'economia. Jo creia que una conselleria d'economia havia de cercar els diners i els recursos per a que les universitats i les escoles, la sanitat i les carreteres, la seguretat i le medi ambient funcionessin el millor possible i no a l'inrevés. Però puc estar equivocada, és clar, o passada de moda o un xic confosa.

No seria sobrer no, un debat tranquil sobre aquest tema... o no?