Avui estic a Madrid

Aquesta tarda vull estar a Madrid i desfilar hores i hores contra el terrorisme. Voldria que fossim molts, moltíssims, clamant per la pau i pel diàleg. A quànta més gent han de matar per a que els poders fàctics decideixin acabar amb la violència? Quants morts haurem d'acumular per a que els polítics decideixin llimar les seves diferències, la seva descarada lluita pel poder, i es preocupin seriosament d'acabar amb el problema d'ETA?

Estic cruixida! Veure el PP clamant victòria perquè la treva se li ha espatllat a Zapatero! Veure el PP creant una associació d'equatorians a correcuïta per a poder fer soroll. No sentir les veus de l'Església catòlica clamant per la pau. Quin ordre volen aquesta gent de la nova dreta? Quin Deu prediquen aquests capellans i bisbes?

Aquesta tard vull desfilar pels carrers de Madrid per cridar la meva ràbia, per cansar la meva impotència. Estic cansada de tanta guerra...Voldria que fossim molts, moltíssims, clamant per la pau i pel diàleg.

Cruixida estic de veure com Bush vol enviar més tropes a l'Iraq i menaça altres països amb la seva mateixa recepta de sempre. És que res no serveix de res? Ni la constatació dels errors, ni el pes dels morts, milers i milers d'inocents... És que avui val tot?

A Madrid vull estar passejant aquesta tarda clamant per la pau, per tota la pau, com fa tres anys, passant dels polítics, exigint el dret a viure en pau i en llibertat. Voldria que fossim molts milers aquesta tarda, a Madrid.