dilluns, d’abril 24, 2006

Miquel Porter

L'altre dia vaig passar per l'interior de la Facultad de Geografia i Història (i de Filosofia, és clar!). Moltes vegades ho faig; m'encanten les facultads amb més d'una porta; m'hi passejo per tallar camí i fugir dels cotxes: Biologia, Econòmiques, Geografia i Història... I altres que no conec prou per saber sortir-ne...

Doncs a Geografia i Hª me trobo la setmana passada una alfombra vermella i una exposició d'homenatge a Miquel Porter, el col·lega, l'amic... Enhorabona als responsables de l'exposició. En Miquel es mereix aquest i molts d'altres homenatges. El títol és una mica pompós, potser, a la moda: Miquel Porter l'home de les mil cares... Al final resulta que en té només vuit o nou que són els penells que té l'exposició i que, si no estic malfixada, ja eren els que la facultad tenia d'altres exposicions...

Perquè volem destacar aquest senyal renaixentista del polifacetisme (recordo que de Bohigas se li deia, i en vida, polièdric)? En Miquel era, sobretot, una persona, una gran persona, amb tots els seus defectes i virtuts, amb totes les seves debilitats i fortaleses i, a més, no se n'amagava. Era una persona, i a la universitat ens fan falta persones i menys tècnics i menys genis... persones per formar persones.

Vaig tenir la sort i el privilegi d'assistir a la seva darrera lliçò, ja fa uns quants anys, al salò de graus de la mateixa facultad. I me va impresionar això, justament. Era una persona, ni un sant, ni un premi Nobel, una gran persona que es despedia de tots nosaltres, dels estudiants i dels companys. Vaig aprendre una de les millors lliçons de la meva vida, potser massa tard, però la vaig aprendre.

Volia afegir aquesta cara a les "mil" de l'exposició, no per afany de crítica, ans al contrari, per fer-la crèixer. En Miquel Porter, professor universitari, una gran persona. Val la pena... o no?

divendres, d’abril 21, 2006

Benvingut Sr. Balcells!

Tenim nou conseller del Departament d'Universitats, Recerca y Societat de la Informació (DURSI, vaja amb el nom!). Benvingut senyor conseller! El senyor Solà, tal i com ja es rumorejava i es pretenia des de feia més de sis mesos ha estat rellevat. Visca el senyor Solà!

La veritat és que, tot i que soc bastant xafarderota, del senyor Balcells no en sé res de res. Sembla que és un metge, el qual ha exercit funcions gestores en algun hospital i a la conselleria de Salut. Sembla que s'entenia bé amb la consellera socialista, tot i ser una persona d'ERC. Sembla que amb les universitats, al menys de fa temps, no hi té gaire relació.

La primera reacció que vaig tenir va ser de descoratjament. Canviar el conseller ara que havíem començat a encarrilar el tema de la convergència europea no semblava el més adeqüat. Tindrà el DURSI prou força institucional per continuar el que estava començat i, a més, si és possible millorar alguna cosa? El senyor Solà havia estat rector de la UAB i a aquest no li sé cap relació universitària anterior: podrà navegar en mig dels rectors de les universitats catalanes? Es tracta de posar persones de confiança política, més que tècnics o experts? Es tracta de posar persones poc conegudes perquè resta poca legislatura? Tan poc personal té ERC, que, en un país petit com el nostre, els afectats no coneguem de res el nostre conseller?

Totes aquestes preguntes i moltes d'altres se me varen plantejar durant el dia d'ahir. Avui, però, m'aixeco animosa, en un dia gris, sense aurora i sense sol, i quan arribo a la meva mina i baixo al pou del meu Departament és llavors que hi veig clar. Millor que el senyor Balcells no sàpiga res de res de les universitats, potser és l'única forma d'arranjar alguna cosa! A més, potser és un gran especialista en societat de la informació... o no?

dilluns, d’abril 17, 2006

No me n'he descuidat, no...

No, no m'he oblidat de la UB, no... Ni aquests dies, tot i que les aigües encantades o poguessin fer veure... He navegat i molt pel nostre web. Ja sé que no s'ho val, però ho he fet. Més quan llegeixo a El País de diumenge aquests atacs a la política de recerca de la Generalitat... Hi sortim... Hi surt el nostre web, com sempre, per dir que és endarrerit en la informació que dóna...

Heu vist les versions anglesa i castellana que tan ens han anunciat? Tres notícies, tres... Una selecció que calia fer, però... quí? com l'ha feta? amb quins criteris? En coincideixen dues: la creació de la Bioregió al palau de la Generalitat (no n'esperava d'altra) i el centenari de la Facultat de Medicina. L'altre no coincideix, en castellà surt una referencia a Ramon i Cajal, el nostre Nobel? i en anglés es cita la biblioteca de les Nacions Unides que hi ha a la biblioteca de Dret. Aquesta és la imatge internacional que volen donar els qui manen (o els qui maneguen això del web?)...

I us heu fixat en el tracte a les persones del nostre web? Màrius Rubiralta nomenat vocal de la Crue i després diu que el rector ha visitat no sé què. Els professors també: surt el professor de dret civil o el catedràtic de química, però després surt Josep Mª Caparrós o Joan Frigolé... Perquè aquest tractament diferencial d'unes persones a les altres? què no tenim llibre d'estil joves? i el vocal de la CRUE quí és? la persona de Màrius Rubiralta, el rector o la pròpia UB? pot delegar?

Això per només parlar del que surt... Perquè si vulgués parlar del que NO surt no acabaria mai... Però no estem a la civilització de la imatge? qui té cura de la nostra imatge? i qui controla als qui tenen cura?

Potser que ens ho comencem a plantejar... o no?

diumenge, d’abril 16, 2006

Aigües estancades


Els dies de Setmana Santa, al menys per als qui ens hem quedat a la gran ciutat, passen a poc a poc. Buidor i silenci, la ciutat és nostra. Podem recuperar temps i espais que haviem descuidat i quasi oblidat; i coneixer-ne de nous...

He vist en un diari aquesta imatge del Danubi a Hongria aquests dies, desbordat, desdoblant els arbres en un bosc de simetria encantada. He pensat en el perill de les aigües grosses quan creixen sense aturador. He pensat en els amics que varen anar a romandre vora el Danubi, en un encontre multicultural joiós. He pensat en el temps d'aquests dies, que també creix i es desborda. I el despertador no sona com cada dia, a la mateixa hora; m'he llevat d'hora també, però perquè volia. I el dia em retia molt. Poques botigues obertes, però ben buides; carrers humans, amb pocs cotxes; silencis dominant extranyament la ciutat. I trobar amics que també s'han quedat.

Les aigües, però, tornaran al seu llit; i el temps tornarà a endur-se'ns en el seu corrent. I el silenci serà assassinat per les obres i el trànsit. I treballarem com a bons catalanets. I seguirem sent feliços... o no?

dissabte, d’abril 08, 2006

dissabte de rams

Doncs si, ahir vaig plegar de la Facultat que ja eren les sis de la tarda. Estava cansada de fer-hi tot el dia, resolent petites coses i no avançant reament en cap. Havia començat l'èxode de les vacances. Primer varen ser els estudiants; arribaven molts amb motxilles i maletes per marxar cap a casa tan bon punt acabessin les classes; molts ja no varen venir. El relaxament es notava a l'ambient, mentre la Diagonal s'omplia de cotxes que volien sortir.

Eren les sis i vaig dir que prou. Vaig fer sortir els que encara treballaven pels voltants convidant-los a unes cerveses en alguns bar d'aprop, fora de l'àrea universitària. Els carrers eren plens. Vaig tornar a casa caminant i fent una gran volta. Per ensaborir l'ambient urbà de Barcelona. I vaig arribar rebentada. No tenia esma ni de sopar, ni de llegir. Als primers segons del telenoticies vaig quedar clapada, com un tronc.

I avui, he anat a comprar. Rebost i nevera plens per enfrontar unes vacances domèstiques. I he seguit passejant. Estic llegint l'ordenança del civisme i em pregunto per a que volem tantes de lleis i normatives si la gent ha començat a no complir-les... Bicicletes i motos per les voravies, vehicles que no respecten el llum vermell, obres que ocupen els espais dels vianants, sorolls de tota mena... Qui se'n recorda d'aquelles setmanes santes que fins i tot a casa havíem de parlar fluixet...

Però res no m'amargarà les vacances. Fins i tot escriuré algun article, pels sexennis... S'ha d'aprofitar... o no?

dilluns, d’abril 03, 2006

Bon dia, bona setmana!


Bon dia a totes i a tots! Així, tal com sona: us desitjo un bon dia i una bona setmana. I us adjunto aquesta fotografia de la nova Barcelona de Diagona Mar, que mira cap a llevant amb l'esperança de convertir-se un un altre barri de la ciutat.

No tot han de ser crítiques i mals humors!

Però serveixi la foto per dir que nosaltres, els universitaris, no hi volem anar cap aquest campus que el Fòrum ens preparava. El nostre campus, de la Politècnica i de la UB, és al portal occidental de la Diagonal, des de ja fa més de mig segle i és aquí que volem les inversions i és aquí on volem quedar-nos. A l'època de la pluridisciplinarietat, la difusió de facultats i escoles per aquí i per allà és contrària a l'esperit dels temps; l'especulació immobiliària és contrària a l'esperit universitari. Conservem tot el que tenim i, si un cas, demanem més... o no?