Les dones a la universitat

La universitat ha estat tradicionalment un espai d'igualtat entre homes i dones, abans potser que la resta de la societat. A les darreres eleccions al rectorat de la UB m'hauria agradat molt que hi hagues hagut alguna candidata; encara que no crec gaire en les quotes, penso que ja seria hora. Per aixo m'ha agradat molt la noticia que obre el web de la UB avui: l'homenatge a l'escriptora austriaca Bachman. Si us hi fixeu, llevat del vice-rector d'activitats culturals, tots els altres participants son dones, artistes i academiques. Esta molt be i es per alegrar-se'n, o no?

Ha arribat el fred!

Potser abans del que esperavem i del que toca, però a la fi, ha arribat el fred. Arriba l'hivern. Sempre he pensat que l'estudi és cosa hivernal. Ens submergim, doncs, dins de l'hivern universitari, acabant ja el primer quadrimestre. Tenim el primer "mapa" de màsters de la convergència europea i s'organitzen homenatges diversos a professors nostres i a grups i lines de recerca. Sembla que amb l'hivern, arribat abans d'hora, tots els mecanismes una mica paralitzats per la perllongacio d'un estiu més enllà de l'estacio, es van desbloquejant. Tan de bo que sigui aixi. Benvingut sigui el fred, si ens duu treball pacient i acumulatiu, creatiu i estimulant, o no?

Un pas important, a la fi!

Per fi, la primera noticia de la nostra web reflecteix un tema important! Ja tenim un primer disseny dels futurs segons cicles-masters de la convergència europea. S'utilitza el terme mapa, que està força de moda, però que no me sembla gaire correcte. Un mapa requereix sempre una georeferenciacio, un reflex territorial. Per exemple, el Consell Interuniversitari Català hauria de pensar a fer el mapa universitari de Catalunya alguna vegada: quins ensenyaments s'imparteixen a les diverses universitats catalanes, sense deixar la competència, però evitant les duplicitats inutils. A més, en el llenguatge comu el mapa pot tenir sentits pejoratius; quan a algu li han deixat la cara com un mapa, malament...

Però estic segura que aquest primer pas és molt important, l'esperavem i ha arribat i me n'alegro i us ho faig saber. Es un estimul per a seguir treballant i millorant, o no?

Una brometa

Me permeteu una brometa? Volia dir-vos de com n'estic de contenta de saber que el rector de la UB visités Expoquimia. Devia ser una experiencia original i extraordinaria. Tenim sort de que vingui el jutge xilé de la dignitat o de que el professor Fullola excavi aquesta nova cova prehistòrica per saber que, a més de les anomenades Ciències hi altres especialitats a la Universitat.

Bé, però només és una brometa, no us enfadeu, seguirem treballant amb paciència i eficiència, sempre que la burocracia ens ho permeti, o no?

Cap on anem?

No us penseu que m'he mort o que m'hagi cansat, no. És que amb l'edat i amb els consells dels bons amics he aprés a esperar i a tenir paciència. Ja fa sis mesos que a la UB tenim nou rector i nou equip, i estic observant pacientment cap on anem, i no vull treure conclusions massa ràpides; no seria bo per a ningú. Ja sabem que la universitat te una maquinària lenta i que costa de veure canvis o resultats de les noves accions.

Quan llegeixo les declaracions del líder de l'oposició catalana dient que la paralisi del govern ens durà a situacions com les de França, aprenc el que jo no he de fer. Ja sabem que estar a l'oposició significa poder dir qualsevol disbarat. Però tant... Jo no puc, ni vull dir disbarats de la paralisi del nou equip recotral, que me sembla evident. Més quan en els temes fonamentals, les altres universitats catalanes i espanyoles no van tampoc massa segures ni massa depressa. Me fa l'efecte que en comptes de convergir amb les universitats europees, cada dia en som una mica més lluny, però potser només és una impressió errada...

Quan llegeixo la web de la nostra universitat i veig que Les Heures (o sigui la UB) compra el vell edifici de l'ICT, ara al 22@, per fer Life Learning, no aconsegueixo de posar-me contenta, ni menys encara sentir-me'n orgullosa. Això és realment el que ens cal? ara? Quan veig les noticies que són seleccionades a la nostra web de tot el que fem els universitaris (perquè poc o molt, tots fem coses, cada dia no?) i ho poso dins del panorama de fons de la reorganització del govern de Catalunya, amb el DURSI dins de l'àrea econòmica, sento un gran malestar. Se'ns posa, des de dins i des de fora, en l'únic camí de servir a les empreses? ... Si al menys això signifiqués tenir molts diners, potser valdria la pena, però... on són els diners? on van a parar? Aquest és un camí perillós de reflexió, ja ho sé, i cal no precipitar-se i esperar, i ser generós i ampli de mires i debatre pros i contres...

Per això apunto aquestes coses, perquè estic segura que molts no estareu d'acord amb jo, i sereu guapos i me donareu arguments que ara no soc capaç de veure o comprendre, per estar contenta i orgullosa de ser de la UB, i per saber cap on he de dirigir els meus esforços quotidians, o no?

En defensa de la cosa pública

Ran del trasllat de les biblioteques de Geografia, Història i Filosofia al nou edifici de la casa de Misericòrdia (després de vint anys de parlar-ne) sentia una discussió entre el personal sobre la decisió que sembla que s'ha pres de no posar control d'entrada. La raó adduïda seria el caràcter públic de la biblioteca. Jo m'imagino que això no pot ser cert. Una universitat que compte amb la prestigiosa Facultad de Bibliotecoeconomia i Documentació, continuadora de la mítica escola de bibliotecàries no pot cometre un error tan gran. Els professors i professores de la Facultad sabén molt més de bibliotques que no jo, pobra de mí; conec una bona bibliotecària que justament prepara una tesi sobre biblioteques públiques. Però jo, i els que com jo defensem el caràcter indiscutiblement públic de la universitat, no poden acceptar un ús tan barroer del concepte de públic.

Una biblioteca pública és la que permet que tothom en pugui ser soci, membre o usuari, a través d'un carnet, més o menys sofisticat, el qual és el que es controla a l'entrada. Sinó, com sabrien qui, com, quan i què llegeix? Com podria exercir qualsevol biblioteca la seva funció educadora? No es pot confondre el fet de ser públic amb el campi qui pugui. No és pública la Generalitat i no hi entra qui vol? o la presó Model, i hi entra qui no vol? Davant de l'imperi absolut de la propietat privada avui es genera menyspreu per la cosa pública, i s'enbruten i es malmeten les nostres places i carrers, com si tothom hi tingués dret i ningú no hi tingués deures. O al menys així m'ho sembla...

Per si un cas, obrim un debat sobre el caràcter públic que tots defensem i no deixem que el corrent fàcil i majoritari o el conformisme covard o la demagogia ens guiin, o no?

mensuari

Aquest cap de setmana fa un mes que vaig sortir a la llum! Perdoneu que us molesti amb una cosa tan personal, però és que n'estic ben cofoia... En un mes i tretze publicacions ja he fet un munt d'amics i d'amigues. N'hi ha alguns, els quals ben tímidament van afegint els seus comentaris, però n'hi ha molts d'altres que encara no han gosat... Ja sé que soc ben poca cosa. Mireu, us adjunto el retrat que em va fer el pintor Cardona Torrandell quan era jove (jo... i ell també), per a que veieu que en soc de poqueta cosa. No sigueu tímids, doncs, i escriviu-me i critiqueu-me, si cal, i suggeriu temes nous i enfocaments nous... La nostra UB ens necessita a tots. A veure si d'aqui a un any ja som molts més...

Us hi animeu, o no?

Setmana de la ciència

Està molt bé això d'organitzar una setmana de la ciència per a divulgar Ciència i tècnica. Més quan diu que ja fa deu anys que es fa. La veritat és que ens cal molta tècnica i molta ciència encara. Quan penso que ens podem morir d'un grip qualsevol i transmès per unes aus innocents! Ens cal molta recerca i molta divulgació dels resultats de les recerques. Quan llegeixo que un dels nostres professors, el doctor Alonso, és considerat un heroi de la salut em sento satisfeta i reconcialiada amb la meva UB dels meus mals.

De tota manera jo, ignoranta de mí, pensava... Hi deu haver una setmana de les Humanitats també? o de les Arts? o de les Ciències Socials? Perquè... també ens cal divulgar els valors i les seves bases en una societat cada cop més mancada de tot. Com a docent universitària veure coses com les imatges de les revoltes nocturnes de la banlieu de París m'encongeix el cor... No hauriem de ser capaços de trasmetre il·lusió i esperança a aquesta joventud... Aquí, em direu, no passen aquestes coses; però jo em temo que encara no passen... o penseu que soc una exagerada? Pequè... la funció universitària no té a veure amb aquestes coses... o no?

un record per l'Emilio

No m'agrada parlar bé de la gent quan se mor, ni parlar-ne malament tampoc, és clar (l'article de Gregorio Morán a La Vanguardia de dissabte passat encara me fa tremolar). Quan he sabut, però, que s'havia mort N'Emilio Vales, que tot just un mes enrera encara treballava a la UB, m'he posat molt i molt trista. I li vull dedicar un record. Tants de problemes econòmics importants que ens va resoldre a la UB. Descansi en pau!

sobre la informació

Som a la societat de la informació, oi? això diuen, si més no...

Avui he encomanat a Amazon el darrer llibre del Negri i el seu company, perquè me diuen que ja fa temps que l'havia d'haver llegit. Doncs el llegiré; espero que l'entendré, mareta meva. Però sense llegir-lo, ja m'imagino de què va (tenc una imaginació, jo!). Això de la democràcia de masses exigeix del poder la manca d'informació de la gent per a poder mantenir el poder. Les universitats estem al pol contrari, hem de formar i informar per a que els individus tenguin opinió i no es disolguin dins de les masses.

Doncs, mireu, aquest pont, a TV3 la gent criticava el canvi d'hora perquè es fa fosc més aviat. Ningú no va explicar que hem retornat a la nostra hora! El canvi es fa a l'estiu per maldar d'aprofitar més el llum. Discutible, però és així. En alguns llocs ja anem una hora avançats sobre el sol per tenir l'hora d'Espanya i ara l'hora d'Europa, a l'estiu dues hores d'avnçament. Les coses s'han d'explicar i explicar, i mai no ens hem de cansar d'explicar, cada dia, a tota hora, a tothom.

El nostre web (tornem-hi, sembla que estigui obsesionada, oi? però trobo que és fonamental)... després de dies de dir-nos que som els millors (en sintonia amb el meu creador, l'enyorat Salvador!) ara diu que uns nois del CREAF, però UB, han publicat a Science (calleu tots, que és la Biblia) que les regions mediterrànies són les més vulnerables davant del canvi global. Primer comentari, si surt a Science és veritat, sinó, no... Segon comentari, què punyetes vol dir MÉS vulnerables, més que què?, quant més? el problema és ser vulnerable i saber què vol dir (tornar a climes passats? seguirà canviant? en quin sentit?) i saber què podem fer, saber què és vulnerat... però plantejar una mena de competició a veure qui és més afectat no me sembla, personalment, massa seriós i, molt menys, científic. El que cal és informar, no impactar, o no?