gris, gris, gris...
gris, gris, gris... el claustre ha estat ben gris. El rector ben gris. El paraninf gris. A fora, teniem un dia radiant, calent amb el cel blau... Però a dins... Grisor, mitjania, mediocritat, conformisme, manca d'ambició, manca d'idees, pobresa de vocabulari... El rector argumenta que tot just fa un any que ha arribat i que just comencen a saber com van les coses a la UB... però, des de fa més de dotze anys que és vicerector i director del parc científic i nomena alguns dels seus col·legues vicerectors de dotze anys enrera, sempre la mateixa gent, fins i tot qui va ser adversari seu en les dues comeses electorals! Gris, gris, gris... Algú deia que, malgrat la megafonia tradicional del paranimf, al menys se l'entenia, no com els dos darrers rectors... potser aquest és el mal; que se l'entén... massa.
I la participació? Els profes que en conjunt som el 60% del claustre no hi erem. Només n'han parlat tres; un elogi innecessari i dos problemes particulars. Res. Sort dels estudiants i del PAS... Al menys salvarem els menjadors... potser. Ja seria alguna cosa... o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 10:29 p. m.
9 Comments:
estimadeta esperanceta, precisament ahir vaig anar al paranimf, no especialment a escoltar es rector, però sí que el vaig sentir. des des primer moment me semblava que davant tenia en Llorenç Huguet, exrector de sa UIB i actual president de Sa Nostra. me pens que en Llorenç és més animat xerrant
cristóbal urbano mos va fer una introducció (ja no sé ben bé què va dir). una alumna, en nom des qui promocionen enguany, va fer un altre discurs destacant sa qualitat de sa facultat que jo no sé ben bé com o amb qui la sabria comparar
es nostro fantàstic amadeu pons, mos va contar que només hi havia ses cares de dues dones a ses parets des paranimf: santa teresa i luliana. encantats o no, mos va explicar ses fetes d'aquesta darrera, com un pare conta un conte as seus fills. per açò era es padrí de ses promocions...
missis Camps, missis keimps, com li deien al britànic (institut? museum? library?), sí que mos va deixar embadalits amb ses anègdotes seves al britànic i de Rosa Ricart i Riera (in memoriam), de sa que en destaca tres consells:
- estima sa professió
- ...
- dietrich, m'hauràs d'ajudar!!!!
i ale, una bibliotecària mos va fer l'hora del conte "Rosa Ricart". seguidament, lliçó magistral de Miquel Barceló i García, en la què no va deixar de citar ses investigacions de nostre intel·lecte urbano: l'any 1934 ja profetitzaven (ciència ficció) ses pantalles d'ordinador i sa xarxa internet. copa de cava, xerradeta, aigüeta de pluja i cap a sopar i as llit, tot amenitzat amb molt bona companyia... però me qued sense sebre es xafardeig que me va prometre na dietrich mentres escoltàvem es gran acte...
Jutipiris, primer de tot, l'alumna que va parlar no va ser ni del tot sincera ni va mostrar cap esperit crítica, necessari per avançar en qualsevol aaspecte de la vida, el recotr va mentir vilment quan va dir que si hagués de tornar a estudiar, faria biblioteconomia (al manco ho va pronunciar bé...), la senyora "Quemps" que treballà al British Council, deia que les tres premises eren estimar la professió, fer les coses ben fetes i tenir humor (aquesta darrera cosa s'ha perdut tant que fa oi)... l'ex-degana me demanava si veia els professors més vells, i no, si una cosa tenen, és que són tal i com els van conèixer. si una cosa té la nostra facultat, és un professorat de luxe, ara bé, sentint comentaris dels professors (de confiança), crec que els alumnes són els que deixam massa camí per recórrer, d'entrada,no tenim ni tan sols esperit associatiu (corals, teatre, música, el que sigui...), només pensen en trobar feina, i qui no? però la carrera, que la promet, ens aboca a tots al mateix: feines com travessies de deserts, contractes temporals, funcionaris que no saben què és la formació continuada... tots trobem el mateix.
De xafardeig, Jutipiris, diria que poc, només dir que la teva companyia va ser bona, que me deixaves parlar fins i tot per deixar d'escoltar al rector... i que a aquestes alçades un acte de fi de curs sigui com un conte... malament!!!
No sé com es va organitzar l'acte, però 90 anys d'escola o facultad o el que sigui no van ajuntar més de 100 persones... però de bibliotecaris n'hi ha fins i tot davall ses pedres, no? On eren?
Ni el cava era del tot bo. Avui han tornat a fer un acte d'homenatge a un humanista serbi i, al menys el cava, era millor (els músics tenim aquestes coses, que si ens ho ofereixen, no direm que no, després d'assajar cada setmana a canvi de ben poc).
Hi ha desídia, una espècie de "xapapote" que impregna l'esperit de qualsevol... com canviar-ho?
En el cas de la nostra carrera era justificable: tres anys no donen per gaire festa, tot just comences que ja tens un títol i un món laboral abstracte, variable, i que s'ha deixat regnar per estadístiques i llapis òpstics i la frase "té préstec fins d'aquí quinze dies"... vale, estic molt crítica, hi ha molt més... i francament, coneixent altres carreres, crec que a la nostra encara tenim un nivell considerable. Si una cosa he defensat sempre, és que el professorat és molt bo.
M'ha quedat llarguísim. Sorry.
Vaja... doncs sí que sembla gris!
No obstant, una cosa bona de tot això és que te tenim a dins, al Claustre, de reportera de primera, gairebé en directe!
I les intervencions de Jutipiris i na Dietrich, genials!
Una abraçada!
:-| m'has dixat aturat, dietrich. gràcies per aclarir-me es dubtes. avui he vist UqP a ses jornades (m'ha dit que li sabia greu no haver vingut) i a ses teves amigues de facultat o hauria de dir professorat...? trob que ho he de reflexionar tot. ets rara!!! talvegada per açò t'estim. a jo m'agraden es contes!!!
Jutipiris, la teva insistència en dir que som rara comença a espantar-me, perquè no ho justifiques (quasi millor!). I tot per què, perquè alguns professors són amics? Perquè dic el que pens?
Vaja!, jo que soc estudiant em quedo espantat i sorprès de saber com van les coses. Per altra banda, m'alegro que algú des de dins les expliqui amb altra visió que no l'oficial. Jo encara no se quina cara te el nostre rector. Però segurament que molt gran!
Sobre la carrera que escolliria el rector si tornés a estudiar, crec que es referia a la d’informàtic, per tenir accés a tots els documents, i ordenar-los com a ells els hi agradés.
Rui do
que monos que sou i us estim molt, sabeu?La Dietrich és rara en el sentit recte de la paraula, no? que vol dir escassa, que no n'hi ha gaires de persones com ella; rara que no vol dir diferent, perquè tots ho som de diferents dintre de la nostra igualtat. Té raó quan diu que l'escola és bona, Quan al rector, jo crec que tornaria a estudiar farmàcia per seguir representant els interessos de les companyies multinacionals que li donen el pa... o no?
m'agrada la definició de "rara"
i dale... ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home