... y coleando!

No malpenseu, no; el darrer dia deia que estava viva i ara arreplego la segona part del refrany castellà: estoy viva y coleando, com un llargandaix. Resulta que els meus molt benvolguts i mai prou ben ponderats companys de la meva facultat (és Facultat o encara és Escola...?) m'han prou votada per poder assistir al claustre de la UB...

Doncs, bé, el primer deure de persones ben nades i educades és agrair la confiança als companys que m'han votada: Moltes gràcies companyes i companys!. El segon deu ser no trair aquesta confiança, oi? Doncs, ho intentaré, faré tot el que pugui per estar al nivell de la vostra confiança guapes i guapos.

No sabia potser molt bé què feia quan em presentava. Però ara ja ho sé. Tremola Rector tremola que la Trinquis ha sobreviscut, s'ha curat de l'alcoholisme i del refredat i torna... ha fet la travessa del desert i ha tornat!. Al claustre (és a dir al paranimf, entre claustre i claustre) ens trobarem. Prepara bé el discurset Senyor Rector, que serem uns quants que t'escoltarem amb paciència i atenció i, si convé, parlarem... No serem claustrals d'amen, amen.

Per això ens presentem, o no?