estic viva?

Ai! no ho sé si estic viva del tot, companyes i companys. Volia començar aquest escrit després de tants de dies dient que estava viva, però com ho he hagut escrit m'ha sorgit la pregunta... Estic viva realment? Estem vius tots plegats? No serà tot un somni?

Preferentment un vot nul polític! però també podem votar que no, o votar en blanc, o no votar, o fer un nul apolític... Crec que fou Unamuno que digué alló de levantinos os pierde la estética! Doncs ara ni la estètica, ni la ètica, ni el sentit comú... Ho sento pels sincers seguidors d'ERC i pels altres... Ho sento per tothom... No vull faltar el respecte a ningú... Però qui ho va començar tot això? I ara voleu que jo voti o faci alguna cosa?... no sé, me sembla un mal son...

I la universitat? passa alguna cosa? D'aqui a dos dies hi ha eleccions al claustre de la UB... i ho sap algú? Jo m'hi he presentat... però ara ni sé ben bé perquè...No confio en el que m'han d'explicar, ja no me'ls crec; no espero res, sinó anar passant. Estem tots com dormint... un altre malson.

Què hem de fer? seguir les inèrcies d'aquesta Barcelona tranquila i confiada, plena de turistes, que només vol xalar i riure, sense voler saber res del que passa al món, ni del que cal fer? Cada dia és com aquests tombs inacabables del bus turístic, sempre veient les mateixes coses i, a més, al pis de dalt amb el fred que fa.

Perquè no ens n'anem tots a París i ens hi quedem? a les banlieux a esperar altres nits de foc i ràbia, un maig del zerosis???