Cap on anem?
No us penseu que m'he mort o que m'hagi cansat, no. És que amb l'edat i amb els consells dels bons amics he aprés a esperar i a tenir paciència. Ja fa sis mesos que a la UB tenim nou rector i nou equip, i estic observant pacientment cap on anem, i no vull treure conclusions massa ràpides; no seria bo per a ningú. Ja sabem que la universitat te una maquinària lenta i que costa de veure canvis o resultats de les noves accions.
Quan llegeixo les declaracions del líder de l'oposició catalana dient que la paralisi del govern ens durà a situacions com les de França, aprenc el que jo no he de fer. Ja sabem que estar a l'oposició significa poder dir qualsevol disbarat. Però tant... Jo no puc, ni vull dir disbarats de la paralisi del nou equip recotral, que me sembla evident. Més quan en els temes fonamentals, les altres universitats catalanes i espanyoles no van tampoc massa segures ni massa depressa. Me fa l'efecte que en comptes de convergir amb les universitats europees, cada dia en som una mica més lluny, però potser només és una impressió errada...
Quan llegeixo la web de la nostra universitat i veig que Les Heures (o sigui la UB) compra el vell edifici de l'ICT, ara al 22@, per fer Life Learning, no aconsegueixo de posar-me contenta, ni menys encara sentir-me'n orgullosa. Això és realment el que ens cal? ara? Quan veig les noticies que són seleccionades a la nostra web de tot el que fem els universitaris (perquè poc o molt, tots fem coses, cada dia no?) i ho poso dins del panorama de fons de la reorganització del govern de Catalunya, amb el DURSI dins de l'àrea econòmica, sento un gran malestar. Se'ns posa, des de dins i des de fora, en l'únic camí de servir a les empreses? ... Si al menys això signifiqués tenir molts diners, potser valdria la pena, però... on són els diners? on van a parar? Aquest és un camí perillós de reflexió, ja ho sé, i cal no precipitar-se i esperar, i ser generós i ampli de mires i debatre pros i contres...
Per això apunto aquestes coses, perquè estic segura que molts no estareu d'acord amb jo, i sereu guapos i me donareu arguments que ara no soc capaç de veure o comprendre, per estar contenta i orgullosa de ser de la UB, i per saber cap on he de dirigir els meus esforços quotidians, o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 9:29 a. m.
4 Comments:
Bona reflexió, Sra. Trinquis. Ahir em preguntava per què la UB canviava "formació continuada" per "life learning"... no sabia que haguessin canviat els estatuts de la UB, on es diu que la llengua vehicular de la UB és el català... Fora això, que no deixa de ser anecdòtic, és preocupant que sis mesos després alguns càrrecs importants de l'organigrama encara no hagin estat coberts. Què esperen?
La UB és un gran dinosaure, fa temps que ho dic. Es mou per inèrcia. El dia que freni, déu ens guard.
Tens tota la rao, Esperanceta, me quedat sorpres i trist alhora en veure que la UB, la universitat catalana, hagi de fer servir termes anglesos per definir els seus programes academics. Com aquella moda de pensar que son mes atractives les coses quan es diuen amb la llengua de l'imperi universal (no trobo mes minuscules al meu teclat...). Realment, m'he quedat sense paraules.
I pel que fa a ser "guapo" i donar-te motius per sentir-te orgullosa i contenta de ser de la UB, jo crec que sempre n'hi ha molts. Jo m'hi sento, per tu, i no ho soc, de la UB!
(Sento l'absencia d'accents, que no tenim en aquest "english keyboard". Jajaja, l'expressio en angles es conya!)
I, per cert, l'edifici d'AgBar encara no m'agrada gens...
Pero deixem per un altre debat la llista d'adjectius que m'inspira... si com a minim fos d'un altre color, podriem dir que es divertida! Potser en foto no es el mateix...
Pero en fi, he dit que ho deixessim per un altre debat i ja m'estic enrotllant!
Salut
l'altre dia els vaig veure reunits, però semblava més una tertúlia de cafè que una reunió d'equip rectoral... vaig dir "sembla seriós" i un tipus que en aquell moment sortira i que no sé qui era va dir "és que és l'equip rectoral" i va riure... sé que no mentia perquè allà hi vaig veure n'Abadal, i el conec, vaja!
Ali Bei, a banda de pornogràfica, la torre en qüestió té adjectius bonics. És molt interessant! I de nit més, que sembla nadal tot l'any!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home