En defensa de la cosa pública
Ran del trasllat de les biblioteques de Geografia, Història i Filosofia al nou edifici de la casa de Misericòrdia (després de vint anys de parlar-ne) sentia una discussió entre el personal sobre la decisió que sembla que s'ha pres de no posar control d'entrada. La raó adduïda seria el caràcter públic de la biblioteca. Jo m'imagino que això no pot ser cert. Una universitat que compte amb la prestigiosa Facultad de Bibliotecoeconomia i Documentació, continuadora de la mítica escola de bibliotecàries no pot cometre un error tan gran. Els professors i professores de la Facultad sabén molt més de bibliotques que no jo, pobra de mí; conec una bona bibliotecària que justament prepara una tesi sobre biblioteques públiques. Però jo, i els que com jo defensem el caràcter indiscutiblement públic de la universitat, no poden acceptar un ús tan barroer del concepte de públic.
Una biblioteca pública és la que permet que tothom en pugui ser soci, membre o usuari, a través d'un carnet, més o menys sofisticat, el qual és el que es controla a l'entrada. Sinó, com sabrien qui, com, quan i què llegeix? Com podria exercir qualsevol biblioteca la seva funció educadora? No es pot confondre el fet de ser públic amb el campi qui pugui. No és pública la Generalitat i no hi entra qui vol? o la presó Model, i hi entra qui no vol? Davant de l'imperi absolut de la propietat privada avui es genera menyspreu per la cosa pública, i s'enbruten i es malmeten les nostres places i carrers, com si tothom hi tingués dret i ningú no hi tingués deures. O al menys així m'ho sembla...
Per si un cas, obrim un debat sobre el caràcter públic que tots defensem i no deixem que el corrent fàcil i majoritari o el conformisme covard o la demagogia ens guiin, o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 10:29 p. m.
5 Comments:
Quin tema!!!
Sense entrar en la discussió de fins a quin punt públic ha de ser de lliure accés per a tothom, un parell de comentaris.
D'una banda, em sembla que les biblioteques públiques (les dels municipis, de la Generalitat o Diputació) sí que són de lliure accés. El carnet només és necessari per al prèstec... segur que hi ha qui en sap més d'això que jo, que sóc un simple usuari, eh!. I actualment, a les de la UB, em sembla que passa el mateix. L'accés a la consulta és lliure, no així el prèstec o altres serveis.
D'altra banda, al lloc on s'emplaça aquesta biblioteca resulta que n'hi ha una de pública (ubicada al recinte de Sant Pau) i una altra, la Biblioteca Nacional de Catalunya (també al recinte de Sant Pau), que també és pública però d'accés "hiper-restringit". Si la voluntat és obrir una biblioteca per donar un servei al barri, que facin de lliure accés la Nacional, que deu tenir més llibres, no?...
De totes formes, em sembla llegir altres missatges. En primer lloc, el fet que la Biblioteca esdevingui pública, es pot llegir com "Que bona que és la Universitat, que va al Raval i obra una biblioteca"... quan això, no comporta res de nou respecte de les altres biblioteques de la UB a la resta de la ciutat. Totes són d'accés lliure.
En segon lloc, quina és la por davant el fet d'obrir l'accés a la biblioteca (no el prèstec i els altres serveis) a tothom?... a l'edifici de la plaça Universitat hi ha la de filologia oberta i no hi ha pas cap problema!.
Tot depèn de la funció. Les biblioteques públiques són un campi qui pugui, però té raó l'anòmim que si en vols fer un ús concret cal un carnet.
A la BC abans s'hi anava fins i tot a llegir el diari, però donat el caràcter patrimonial del fons, es va decidir restringit l'accés a erudits, o als que s'ho creuen, posant a primera línia personal del tot incompetent, i normatives que més tost negaven l'accés.
Les biblioteques universitàries se suposa que donen suport a una comunitat concreta, i el fet que vagi a parar a un lloc accessible no evitarà curiosos, ni molt menys, però com sempre, sense carnet poc hi pots fer que no sigui llegir "in situ" o consultar catàlegs. I ja n'hi ha prou.
Tot plegat també podria ser el caràcter "es mío" dels bibliotecaris... costa molt posar milers de teixells, catalogar llibres, i veure com els roben, els estripen, els malmeten...
Ara bé, on hi hagi un ordinador amb accés a internet... poc hi faran els llibres a la vora... diuen a Anglaterra que si tot és a internet, per què volem biblioteques i, és més, per què volem bibliotecaris...
Sembla ser que tampoc entenem la funció dels bibliotecaris, que no només es tracta de posar ordre...
Entrant en detalls, i sortint del tema general (me sap greu), m'ha agradat molt aquest apunt teu, Guasteví, de que no entenem la funció dels bibliotecaris i de que no nés estan allà per posar ordre, sino que tenen un bagatge molt més extens i precís en la catalogació, clasificació i recerca d'obres, una espècie de Google, però en persona (si es tracta d'un/a bon/a bibliotecari/a), de la qual cosa poc conscients en som.
En quan al tema general, la meva opinió és que la biblioteca ha de ser de lliure accés de consulta, però no de lliure prèstec, tot i que amb la possibilitat de fer-te soci sota determinades condicions, i poder fer ús del prèstec de les obres que siguin adequades per ser prestades.
I, per acabar, crec que la biblioteca de paper no s'acaba, si està ben proveïda d'obres, tot i l'amenaça d'Internet. Una altra cosa és quan els llibres disponibles no serveixen la necessitat de coneixement ampli dels usuaris.
Salutacions als i les fans de l'Esperanceta!
Estimat ali Bei, potser diré una bajanada, però des que tenc un accés fàcil i ràpid a internet, poc que he llegit... no substitueix, ni molt menys, el coneixement del paper, però accedir a la informaicó a cops de ratolí trob que és un avenç.
I aquí va: els bibliotecaris hauriem de lluitar per un accés a la informació de qualitat: hem de dir no a la informació actual d'internet, obsoleta, parcial i poc contrastada.
Cal crear continguts, i no només estructures, en col·laboració amb els que coneixen aquest continguts. Així com també cal crear camins que facilitin l'accés a aquests continguts. No tot és a Google, ni molt menys...!
I aquí les universitats, punteres, han de donar suport.
Tens raó, Guasteví, des del teu punt de vista. Les universitats, punteres, que poden promoure i proveïr un accés a continguts contrastants i fiables. Jo també t'he de confessar que gairebé ja consulto tota la info a la web i poca als llibres. No obstant, la info que se'ns ofereix, com bé dius tu, és criticable i es corren riscos d'estar desinformats o mal informats.
Com saps, jo t'escric des del desert, i aquí no tenim molts i bons llibres ni publicacions diàries útils, per això l'Internet serveix per conèixer la darrera i més actualitzada informació. No obstant, si puc escollir entre un llibre i una pàgina web que tinguin el mateix contingut, o al menys comparables en qualitat i actualitat, encara agafo el llibre per llegir-me'l al llit, abans de dormir o de fer la migdiada.
Però les nostres opinions no són contràries, sino complementàries i constructives, Guaste!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home