dimecres, de novembre 02, 2005

sobre la informació

Som a la societat de la informació, oi? això diuen, si més no...

Avui he encomanat a Amazon el darrer llibre del Negri i el seu company, perquè me diuen que ja fa temps que l'havia d'haver llegit. Doncs el llegiré; espero que l'entendré, mareta meva. Però sense llegir-lo, ja m'imagino de què va (tenc una imaginació, jo!). Això de la democràcia de masses exigeix del poder la manca d'informació de la gent per a poder mantenir el poder. Les universitats estem al pol contrari, hem de formar i informar per a que els individus tenguin opinió i no es disolguin dins de les masses.

Doncs, mireu, aquest pont, a TV3 la gent criticava el canvi d'hora perquè es fa fosc més aviat. Ningú no va explicar que hem retornat a la nostra hora! El canvi es fa a l'estiu per maldar d'aprofitar més el llum. Discutible, però és així. En alguns llocs ja anem una hora avançats sobre el sol per tenir l'hora d'Espanya i ara l'hora d'Europa, a l'estiu dues hores d'avnçament. Les coses s'han d'explicar i explicar, i mai no ens hem de cansar d'explicar, cada dia, a tota hora, a tothom.

El nostre web (tornem-hi, sembla que estigui obsesionada, oi? però trobo que és fonamental)... després de dies de dir-nos que som els millors (en sintonia amb el meu creador, l'enyorat Salvador!) ara diu que uns nois del CREAF, però UB, han publicat a Science (calleu tots, que és la Biblia) que les regions mediterrànies són les més vulnerables davant del canvi global. Primer comentari, si surt a Science és veritat, sinó, no... Segon comentari, què punyetes vol dir MÉS vulnerables, més que què?, quant més? el problema és ser vulnerable i saber què vol dir (tornar a climes passats? seguirà canviant? en quin sentit?) i saber què podem fer, saber què és vulnerat... però plantejar una mena de competició a veure qui és més afectat no me sembla, personalment, massa seriós i, molt menys, científic. El que cal és informar, no impactar, o no?

8 Comments:

Anonymous Anònim said...

Esperanceta, desvarieges, perquè parles d'informació i d'un tal Negri (l'hauria de conèixer, jo?), i acabes parlant del temps i les vulnerabilitats... o tot té a veure?

dimecres, de novembre 02, 2005 10:33:00 a. m.  
Anonymous Anònim said...

No, Guasteví, no desvarieja la Sra. Trinquis. No li diguis això ara, que ja està prou nerviosa amb les intencions del personal i la direcció que està prenent la vida moderna.

I és que no acaba parlant només del temps i les vulnerabilitats, sino de la manera de donar aquesta informació i de fer-nos-la conèixer. Jo també crec que l'important no són els fets, sino com els interpretem. I en això té molta importància la manera com se'ns fa arribar.

Aquesta Esperanceta té tela!

dimecres, de novembre 02, 2005 11:05:00 a. m.  
Blogger Llu said...

Potser es refereix al llibre de Negri i Hardt "Empire", o "Multitude"...?

dimecres, de novembre 02, 2005 12:05:00 p. m.  
Blogger Esperanceta Trinquis said...

Hola Lluisa, benvinguda,

em refereixo al llibre Multitude... La veritat és que havia enganxat la foto de la portada, però els d'Amazon tenen agun cookie que me l'ha bloquejada. Me sap greu. I vosté, senyoreta Guasteví... mal m'està el dir-ho però crec que sí que estaria bé conèixer El Toni Negri, es veu que vosté deu ser ben joveneta, oi? Aprofiti, aprofiti... Ja veu que N'Ali Bey, des del mig del desert ho ha vist clar...

Gràcies a totes i a tos... Us estimo

dimecres, de novembre 02, 2005 12:13:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Senyoreta Trinquis, espero no decebre massa, ja veig que hi ha molta gent amb la ment molt més clara que la meva... si només fos un problema de joventud!!!

Pel que fa a la fotografia, podria emprar el botó dret del "mouse", i copiar la imatge al seu ordinador, i després pujar-la amb blogger (Añadir imagen desde archivo), és bufar i fer ampolles...

dimecres, de novembre 02, 2005 1:06:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Que en feia de temps que no sentia això de desvariejar... això deiem que ho feia la meva iaia, però quanta raó que tenia!

Per cert, l'altre dia parlant amb un amic, comentàvem quin havia de ser el paper del mestre-professor en aquesta societat sobre-informada, on els estudiants resulta que tenen accés immediat a qualsevol contingut (sense contrastar la qualitat, és clar). Què difícil!

dimecres, de novembre 02, 2005 4:12:00 p. m.  
Blogger Esperanceta Trinquis said...

Guaste! No t'enfadis, dóna! Ser jove és una gran joia i me fa molta, molta enveja...Això del Negri i le brigate rosse és ocsa de fa quaranta anys ja... Els seus llibres, però, són interessants. Ja veus que la tonta soc jo que no sé fer anar els botos com toca...
Un petó, wapa!

Quan a l'anònim, vaja tema. Avui crec que he fet una bona classe, però tantes vegades no n'estic segura...

Apa, un petó wapos

dimecres, de novembre 02, 2005 5:25:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Trinquis, no m'enfad, només me sent il·limitadament ignorant...

dimecres, de novembre 02, 2005 6:25:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home