Setmana de la ciència
Està molt bé això d'organitzar una setmana de la ciència per a divulgar Ciència i tècnica. Més quan diu que ja fa deu anys que es fa. La veritat és que ens cal molta tècnica i molta ciència encara. Quan penso que ens podem morir d'un grip qualsevol i transmès per unes aus innocents! Ens cal molta recerca i molta divulgació dels resultats de les recerques. Quan llegeixo que un dels nostres professors, el doctor Alonso, és considerat un heroi de la salut em sento satisfeta i reconcialiada amb la meva UB dels meus mals.
De tota manera jo, ignoranta de mí, pensava... Hi deu haver una setmana de les Humanitats també? o de les Arts? o de les Ciències Socials? Perquè... també ens cal divulgar els valors i les seves bases en una societat cada cop més mancada de tot. Com a docent universitària veure coses com les imatges de les revoltes nocturnes de la banlieu de París m'encongeix el cor... No hauriem de ser capaços de trasmetre il·lusió i esperança a aquesta joventud... Aquí, em direu, no passen aquestes coses; però jo em temo que encara no passen... o penseu que soc una exagerada? Pequè... la funció universitària no té a veure amb aquestes coses... o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 8:47 a. m.
7 Comments:
Ei, jo sóc "el" usuario anónimo (no seria millor "un"??), i res tinc a veure amb el missatge anterior!!. A més, ho sóc volgudament, doncs aquestes maquinotes no accepten els meus suggeriments d'identitat!.
Bé, anem al gra. Segur que hi ha qui deu pensar que aquests jovenets-revoltosos-(delinqüents?) no van a la Universitat, doncs als mitjans de comunicació no es cansen de recalcar que això passa als barris pobres de Paris, i els pobres no deuen anar a la Universitat, no?. Per tant, què s'hi pot fer des de la funció universitària?. Potser si que podríem ajudar a explicar què passa i perquè passa això... no sé!.
D'altra banda, cal tenir en compte que amb la convergència europea, els tres primers anys estan destinats a dotar d'un títol que permeti l'accés al mercat laboral (potser per això Universitats va amb Economia?...), no pas a transmetre esperança, il·lusió, o valors...
Me dóna igual si van a la universitat o no, fora d'entrar en la problemàtica, les revoltes sempre tenen una essència, que és demanar una millora del que sigui, o mostrar desacord en algun tema que afecta a determinats col·lectius, i açò vol dir que no s'adormen en el "anar fent" i no queixar-se.
En canvi, els joves universitaris no fan res, només desitgen anar de festa i trobar feina i tenir diners... No se senten ni involucrats ni representats a l'universitat, no es queixen dels mals professors, dels mals recursos, dels pocs avenços, dels mals curriculums d'estudis, de les supressions d'algunes carreres... no diuen res... vaja, aquesta és la meva impressió.
És curiós el que passa a França, encara no ho he llegit prou, però deu estar molt malament per ensenyar-nos-ho tant... Des dels incendis a cases de fa unes setmanes fins a les "revoltes" d'ara.
Afortunadament això fa olor a que aviat vindrà una "ajuda meravellosa" del govern, que posarà una llei que ho solucionarà tot... al menys per a alguns!
Potser una interpretació massa lliure, doncs encara no he llegit res. Hauria de llegir abans d'opinar...
Esperanceta, esborra els meus comentaris. Que són un disbarat. Hauria d'haver vist la tele abans d'escriure.
Salut!
Estimat Ali Bei, no sempre és dolent opinar sense llegir. Tenim algun bagatge. Ens podem equivocar. En tenim dret. Tant te'n refies del que escriu la gent? I la manipulació de la informació? A qui creure?
Així, també s'haurien d'esborrar els meus missatges, Esperanceta, que jo sí que no sé llegir...
Benvolgudes i benvolguts, jo pobra de mí, encara que volgués esborrar alguna cosa no en sabria, soc tan tonta... Però no vull esborrar res. La vida, sabeu, està feta d'encerts i d'errors, de precipitacions i de premeditacions i no és que tot estigui bé, sinó que ningú no tenim dret a jutjar els altres, simplement. M'agrada tant propicià aquest diàles electrònic, posar en contacte persones que estan tan lluny... físicament...
El que passa a França és més i més greu i pot estendre's, com pot acabar en sec. Però el malestar existeix allà i aquí i més enllà. I, és cert, que els universitaris som massa frívols, generalment, i per això vaig creure que m'hi havia d'arriscar, encara que jo, pobra de mí només soc una nana borratxa que no sap res de res...
Per acabar-la de liar, els mitjans de comunicació aquest cap de setmana comparaven aquesta situació amb la del maig del 68! Tenen alguna cosa a veure?... ja no entenc res!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home