dissabte de rams
Doncs si, ahir vaig plegar de la Facultat que ja eren les sis de la tarda. Estava cansada de fer-hi tot el dia, resolent petites coses i no avançant reament en cap. Havia començat l'èxode de les vacances. Primer varen ser els estudiants; arribaven molts amb motxilles i maletes per marxar cap a casa tan bon punt acabessin les classes; molts ja no varen venir. El relaxament es notava a l'ambient, mentre la Diagonal s'omplia de cotxes que volien sortir.
Eren les sis i vaig dir que prou. Vaig fer sortir els que encara treballaven pels voltants convidant-los a unes cerveses en alguns bar d'aprop, fora de l'àrea universitària. Els carrers eren plens. Vaig tornar a casa caminant i fent una gran volta. Per ensaborir l'ambient urbà de Barcelona. I vaig arribar rebentada. No tenia esma ni de sopar, ni de llegir. Als primers segons del telenoticies vaig quedar clapada, com un tronc.
I avui, he anat a comprar. Rebost i nevera plens per enfrontar unes vacances domèstiques. I he seguit passejant. Estic llegint l'ordenança del civisme i em pregunto per a que volem tantes de lleis i normatives si la gent ha començat a no complir-les... Bicicletes i motos per les voravies, vehicles que no respecten el llum vermell, obres que ocupen els espais dels vianants, sorolls de tota mena... Qui se'n recorda d'aquelles setmanes santes que fins i tot a casa havíem de parlar fluixet...
Però res no m'amargarà les vacances. Fins i tot escriuré algun article, pels sexennis... S'ha d'aprofitar... o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 10:05 p. m.
5 Comments:
Chapeau!! Realment he sentit, en aquest post, i amb el teu estil tan ben eloquent (frasses curtes i saboroses, sospirs), la narració il·lustrada de l'arribada de la tan socialment definida Setmana Santa. I és que, sens dubte, el sentiment no és el mateix quan es plega un divendres per començar l'estiu, començar el Nadal, començar un pont festiu,... que la serenor de la Setmana Santa. Creient-hi o no, què importa això!! si és un símbol col.lectiu. I una cosa és que el Corte Inglés ho aprofiti en altres dates per fer-te comprar, però si en aquesta ocasió serveix per fer reflexionar (no reflexionar la religió, sino la vida quotidiana), benvingut sigui, no?
I és que a mi també m'ha sorprès que la meitat dels e-mails que he rebut avui tinguéssin com a "subject": "Dissabte de Rams".
En fi, que passis uns feliços dies de reflexió i creació. I gràcies per ser sempre allà!!
M'ha agradat saber que abana durant la setmana santa la gent parlava fluixet, m'hauria agradat que segons quines costums perduressin, m'agrada l'evolució, però de vegades perdem de vista alguns orígens... També m'agradaria prendre una cervesa amb tu, potser perquè no ho hem fet mai. La darrera vegada va ser un suc de fruites... Aquesta setmana santa meva serà diferent per primera vegada, trobaré a faltar alguns costums meus, com el de divendres sant a Santa Maria, però vaja, tot sigui per anar cap a millor...
Bon descans!
Altra vegada dos maonesos comentant la jugada des de punts diferents del Planeta. Això dels blogs és fantàstic, no? L'un valorant l'espiritualitat i l'altre la música (el silenci és música, no?), cada un el seu...
Sabeu enyorar és bó. Indica tenir alguna cosa pròpia i transformar-la en el que un vol i desitja, moltes vegades allunyant-la de la realitat i així fer-la teva per sempre més. Enyorar vol dir també fer coses noves... Aquí també en tenim una de Santa Maria, com a mínim, tan a prop de la mar, de la mateixa mar, com l'altra, però corprenent i majestuosa. Una època ideal per visitar monuments gòtics resplendents de nadeles i imatges tapades, fidels, pocs, i turistes en massa... I prendre un xacolata suís al carrer de Petritxol... i capbuçar-te dins de la humanitat cosmopolita i absurda de les Rambles...
Bona setmana santa, aniversari del profeta, wapos!
Aquesta, Esperanceta, és la Barcelona que m'agrada. I la xocolata de la granja Dulcinea del carrer Petritxol és per morir-se... de gust, és clar. Segur que deu ser pecat...
Un pecat i dels grossos, però en el mateix pecat està la penitència...perquè després te trobes amb un quilos de més i la faldilla tan mona de l'any passat que no tanca...
Després, però, vaig anar caminant des del Fòrum fins a la Barceloneta, per la platja i la faldilla me torna a anar bé...
Pecar, escoltar la mar... viure i veure... Disfrutem que ens qued poc! i gràcis per llegir-nos aquests dies solitaris, callats i llargs...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home