calor!

Fa calor, com és natural; cada estiu fa calor i cada any ens agafa més desprevinguts, sembla... I tothom rondina i es queixa i la temperatura i la humitat són objecte de conversa redundant i sembla un argument de cara a l'escalfament global i tot aquest rotllo... I jo recordo aquelles il·lustracions de començaments del segle XX de Junceda i d'Apa i d'altres dibuixants costumistes: la gent suant els vespres a Barcelona, al carrer o al balcó, en cadires i balancins, amb el càntir a mà i els peus a la galleda, pantalons arremangats. I recordo també els ventalls de les àvies i aquella música seva tan acompassada; de vegades, a missa, m'estirava per rebre l'aire que feia la senyora de davant...

Però la vida artificial de ventiladors i aires condicionats ens ha fet perdre la paciència. Tothom és més ecologista que mai, però ningú no suporta les condicions naturals... i a consumir energia i a despilfarrar-la...

Permeteu-me que empri aquest castellanisme tan sonor despilfarro; també m'agrada l'italià spreco, però el malbaratament català no me sembla prou fort... Perdoneu-me la llicència lingüística...

Despilfarro el de la nostra universitat, també... Us parlava el darrer dia del trasllat de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història... Alguns m'han trobat exagerada (i prou que ho sé que en soc!), els afectats, però, m'han trobada massa tímida encara. La biblioteca dos mesos tancada i no passa res... Comença el trasllat i els llibres no poden col·locar-se perquè encara s'ha de netejar el terra i posar les estanteries i no hi ha llum al nou edifici...

I tot el que es llençarà! Taules, cadires, armaris, llums, pissarres, paper, llibres, treballs d'estudiants, tesis i tesines... Per a molts són trenta anys de treballs llençats per la finestra... I tantes coses que es llençaran per la finestra. Quan la torre que havia estat de pedagogia va a passar a la Fundació Bosch i Gimpera fins i tot els marcs de les finestres anaven al carrer... I tantes coses que mancaran al nou edifici, el qual per no tenir no té ni aparcament! I l'OSMA ha publicat uns cartells a favor del transport sostenible! Quin remei els quedarà als professors, treballadors i estudiants de les dues facultats que sostenir-se amb el transport públic barceloní...

Despilfarro i manca de previsió i precipitació i pedomini d'interessos privats sobre la cosa pública...

Uf! encara tinc més calor que no abans... però ho havia de dir... o no?