alegries locals

I quina satisfacció que sento! Estic tan contenta que no em caldrà menjar al menys en una setmana. Resulta que el nom de Barcelona ha trespassat els aires durant tres minuts mentre es posava en òrbita un satèl·lit en un cohet Arianne llençat des de la Guiana francesa. I al Cosmocaixa, com a un cap Canaveral qualsevol, però al peu del Tibidabo, la gent seguint el llençament amb gresca i xirinola.

I que en som de provincians, oi? Ja ho deia el meu enyorat Salvador -creador- Espriu: som els millors, som els millors, som els millors... Així d'anar-ho repetint ens ho anem creient.

És la tàctica de la nova dreta, dels neocons, repetir tant les seves mentides que se les acaben creient, siguin les armes de destrucció massiva de l'Iraq o la participació d'ETA en l'11-M. Algunes coses, però, no canvien: les guerres continuen, els morts són terroristes encara que siguin dones i nens, l'especulació immobiliària i la construcció i el ciment no s'aturen...

Però nosaltres contents, si no fos... perque no hi ha neu al Pirineu... o que el Ministeri de Medi ambient vol acabar amb les onades de les platges de Barcelona...

Vaig a seguir dormint que avui no és el meu dia... sembla.