silenci, per favor
Calleu, callem... estic reflexionant, estem tots reflexionant suposo. A veure què votarem demà! Se me fa estrany reflexionar en dimarts, treballant com si res; se me fa estrany i difícil. Estava tan acostumada a reflexionar en dissabte, a caseta, tota sola, fent la mandra al llit. Allò si que era reflexionar, però avui...
Probablement deu ser la darrera maragallada. Li varen demanar que no convoqués les eleccions en diumenge (per afavorir l'afluència) i ho va fer. Però ho va fer a la seva manera. Dimecres, però el dia de Tots els Sants, festiu. A votar i al cementiri, que l'endemà és el dia dels morts. Castanyada i Halloween tenyits d'eleccions catalanes; una barreja perfecta. Quan vol Maragall és genial, no ho trobeu? Al menys no se li pot negar sentit de l'humor que tanta de falta ens fa a totes i a tots...
I quan dic que serà la darrera maragallada me refereixo, és clar, a les que pugui fer com a president de la Generalitat de Catalunya. Perquè espero que ens pugui regalar les seves maragallades molts d'anys encara, en vida nostra! Que no faci com En Pujol que ha perdut els papers, deixant de ser un expresident per sobre del bé i del mal, com podria i deuria haver estat, i baixa a l'arena política insultant amb poc estil la figura de la presidència que ell ha ocupat 23 anys. Quina llàstima. Un amic meu sempre diu una frase que no sé si és un refrany italià o un troç d'una òpera, però tan se val: un bel morire tutta una vita onora. Doncs, senyores i senyors, saber morir en aquest país és molt difícil i estic segura que per molt que li sàpiga greu En Maragall en sabrà més que no En Pujol, ves per on.
I sabeu que em crida molt l'atenció? la possibilitat que l'exalcalde d'una població de la perifèria metropolitana pugui succeir a l'exalcalde de Barcelona. És tot un fenòmen molt interessant, no trobeu? Ara que Bigas Luna estrena la seva pel·lícula sobre la Juani, destapant aquest nou univers de les perifèries urbanes que reclama el seu paper, abans que no s'arribi a situacions semblant a les d'altres perifèries urbanes...
Però m'estic embolicant una mica trobo. Callem i calleu i reflexionem tot el que puguem que demà serà un altre dia i tindrem un nou president de la Generalitat... o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 9:04 a. m.
1 Comments:
Benvolguda Esperanceta, a la portada de La Vanguardia electrònica ho diu: "Votos en blanco: 60.025 (2,03%) - El 0,91% en 2003", jo tampoc ho he trobat enlloc més, deu ser que no ho volen dir. Quasi obtenen representació parlamentaria!.
I si, et dono la raó. Els ciutadans sobrem, però al mateix temps ens necessiten. Jo tinc aquesta sensació. A mi només em volen per votar, i total, quan veus quin és el panorama (votar, en tot cas, el menys dolent), anar a votar es converteix en una acció gens agradable. I fent'ho (i ho haig de fer, ja que resulta que si no vas a votar no ets un demòcrata!), tinc la sensació que només faig que legitimar uns polítics que no m'agraden.
Però al mateix penso com sóc d'afortunat, doncs al voltant meu hi ha cents de mil de persones que només els volen per a treballar i pagar impostos, i no els deixen ni votar! Aquests no són considerats ni ciutadans!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home