Bet Khanun

Gaza, Palestina, Israel... No puc mirar ni les notícies a la tele, estic embafada i horroritzada de tanta sang! L'exèrcit més poderós del Món mata dones desarmades perquè hi veu homes vestits de dona. Un tirador d'èlit de l'exèrcit israelià mata una nena de dotze anys mentre apuntava un militant...

Però... Què hi fan aquests soldats a Palestina? Que no hi ha un ordre internacional? De quina èlit militar es deu tractar? Maten, assessinen sense judici, ni dret de defensa; es basen en simples sospites i s'equivoquen, abusen de la seva força i de la complicitat assessina dels Estats Units. Què pensen? que els podran matar a tots? Cerquen l'extermini palestí? volen un nou èxode, però dels altres? I les Nacions Unides? Hem d'assistir callades a tot això? En què hem de creure ja? Venjança contra justícia, atac preventiu contra defensa, causes inventades, parlaments i ciutadans enganyats...

...i Bagdad... Condemnen a morir enforcat a Sadam Husseim i alguns dels seus col·laboradors, visca la democràcia i els valors occidentals!

En Samuel Huntington pot estar-ne molt de content, el xoc de civilitzacions està en el seu punt més alt. Jo, però, estic fastiguejada d'aquest Món. Uns discutint si es pot portar vel o no, uns altres discutint-se per una conselleria, pel seu sou i per tocar poder i la tele escupint incansable imatge rera imatge de l'horror. I em tanco amb l'ordinador i m'esbravo amb el meu blog (perdoneu-me volguts i pocs lectors) i trio el que vull saber i no vull escoltar res, no vull saber res, només vull viure tranquil·la, amb els meus, els més pròxims, i treballar per no saber i no pensar en res i somiar que tot hauria pogut ser diferent... perquè jo també n'he tingut de somnis, Martin Luther, també...