Després del temporal...

No, a Palestina tot segueix pitjor, i la comunitat internacional mira cap un altre lloc. El bombardeig d'ahir (els covards militars es varen tornar a equivocar de 500 m!) repeteix l'horror una vegada i altra; no posaré més fotos, ja m'ho han criticat. Però a Palestina (i a l'Iraq, i a Afganistan, i a Darfur...) el temporal segueix i no se li veu la fi...

Aquí, però, el temporal ha amainat. Ja tenim un govern d'entesa, com fa tres anys, però amb l'experiència dels tres anys (això espero, al menys). Aparentment no calia haver votat, perquè tot ha quedat com abans, potser una miqueta pitjor. Els que estaven enfadats encara s'han enfadat més, vorejant el ridícul, sinó el despreci dels hàbits democràtics. Els que estaven contents, segueixen contents. Només ens queda ara el ball de les conselleries, de les direccions i secretaries generals, trobar dones per equilibrar percentatges i imatges (em cridaran aquesta vegada, jo tan progre i roja de sempre?)... Però el temporal català està passant, l'oasi s'ha esvaït i és hora de fer feina.

I a Nicaragua, Daniel Ortega, el temut sandinista, ha tornat al poder per via democràtica, novament. Les famoses alternatives no han aconseguit resoldre cap dels problemes que denunciaven. El candidat preparat a Harvard no ha aconseguit convèncer els pobres nicaragüencs; Nicaragua, i Amèrica Llatina, en general, no és Geòrgia. L'experiència de Fox, potser, és massa pròxima... i tantes d'altres...

I fins i tot als Estats Units el temporal està passant. Els demòcrates guanyen el control de la cambra de representants i, fins i tot, del senat. El funest Donald Rumsfeld n'ha estat la primera víctima i, malgrat tot, no puc negar que me n'alegro... Un d'aquests dies és Sant Martí (i ja en notem la caloreta del seu estiuet) i en castellà tenen un refrany molt expressiu que pot aplicar-se al cas: a cada cerdo...

Per no parlar de la calma de la nostra benvolguda i mai prou ben ponderada universitat. La calma és tan gran que sembla el desert de Gobi... Però, deixem-nos de punyetes i aprofitem les poques calmes per gaudir-ne i treballar una miqueta... o no?