Els limits de la democracia
Estic treballant uns dies a Itàlia (per això trobareu a faltar alguns accents) i vaig poder veure la manifestacio de la dreta a Roma, i sentir el discurs del Berlusca (com li diuen aqui). Sembla que ha estat demostrat que al govern estant ell mateix va fer falsificar al seu favor moltes paperetes en blanc (a tots els col.legis ha sortit un mateix i sospitos 1%), tot i que ningu no en vol parlar. Des de llavors, però, no ha acceptat la derrota, i vol tornar. I adopta els procediments de l'esquerra per presionar, els mateixos que ell no acceptava i criticava quan era al govern...
Es una anècdota, és clar, d'un home, a més, acabat. Però hi el cas de Mèxic, o el de tantes republiques ex-soviètiques, i el Liban... o fins i tot, el discurs ratllat i estantis del PP espanyol. No ens estem carregant la democràcia entre tots?
La democràcia no és un sistema perfecte, però és el que tenim, i és fràgil i, sobretot la dreta, en nom del liberalisme que l'inventà, l'està atacant seriosament.
Estic preocupada i m'agradaria saber que en pensen els politòlegs... Quan torni els hi he de demanar... o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 7:11 p. m.
2 Comments:
Aquesta si que es bona, i potser una mica allunyada de la burocràcia aburrida de la universitat.
Però si que es veritat que la democràcia té com a gran avantatge que permet la manifestació pública i consequentment permet discrepar dels resultats d'unes eleccions. El problema és si això en té sentit. Podem fer eleccions cada dos o tres o quatre anys, sabem que si no ens agrada el resultat es qüestió de sortir al carrer i protestar per canviar el govern. Seria molt trist que això pogués fer-se, el problema es que s¡ha fet. Només cal recordar Ucraïna.
Però potser, la qüestió fonamental és: pot la democràcia permetre enderrocar un govern elegit en eleccions? O aquí jugaria un paper important el control del poder.
Bem fomut que ho tenim, se anem per aquí.
Jo l'escenari mundial el veig una miqueta magre, la veritat sigui dita. Des de l'altra banda de l'Atlàntic, la dreta està comparant els processos polítics oberts en molts dels paisos llatinoamaericans amb la mà dura de la dictadura estalinista... tela marinera. Els més neoliberals, que volen vendre la moto que són fills purament de l'aceleració contemporània, no deixen d'oblidar el passat quan dels seus interessos es tracta: reinventen la història explicant la realitat des de posicions purament ideològiques i van de vençuts. Pel que vec l'espai mediterrani tampoc se n'escapa.
Sacarrando
Publica un comentari a l'entrada
<< Home