exclusió i inclusió

Ja sé que moltes vegades l'exclusió o la inclusió és una qüestió més psicològica que altra cosa.

Jo mateixa tendeixo a sentir-me'n d'exclosa de moltes coses i me consola pensar que deu ser culpa meva... Tota una vida treballant i innovant en el meu camp, publicant a dojo i no trobo cap reconeixement professional, si no és d'amigues i d'amics; sort que en tenc bastants de bons amics... gràcies amics meus...

Tota una vida militant a les esquerres, en general, comprometent la meva carrera i la meva tranquil·litat algunes vegades (no, mai no he estat a la presó, això no), sempre votant les esquerres, malgrat els desenganys i les decepcions i tots me consideren més dels altres, i tampoc no en trobo cap de reconeixement... És clar, que encara faig les coses per convicció i tinc una compensació: dormo tranquil·la cada vespre...

Aquestes coses pensava quan sentia els parlaments d'aquests dies. M'il·lusiona la sinceritat del nou president, quant durarà? Me decepcionen les reaccions d'alguns... He llegit, fins i tot, una anàlisi lingüística del seu discurs, quan mai no n'he llegida cap dels dels seus antecessors, ni dels altres candidats... És que ser català de Catalunya dóna dret de parlar malament la nostra llengua? No vull veure segregació on potser només hi ha miopia i poca altura de mires, però m'ha agradat el candidat i comparteixo la seva dolça exclusió...

Més exclosa encara me sento d'aquesta Espanya dels carrers de Madrid, d'aquesta gent que en nom de tots, per tant de les dretes, només sap clamar venjança i odi i acusa els altres dels seus propis pecats. Que no ens arrosseguin una altra vegada a l'abisme del conflicte civil...

Com exclosa me sento d'aquesta universitat que investeix honoris causa un músic sense que els professors d'història de la música en sàpiguen res, sense que el Rector investidor ens escrigui una carta com va fer fa un dies quan l'investit era un biòleg... Quànta, quànta misèria, Senyor...

Deu ser el meu destí, estar sempre amb la majoria, però sentir-me'n exclosa, penseu que hauria d'anar a veure un psicòleg...?