divendres, de novembre 17, 2006

quina calma'

Calma? En quina calma devia jo pensar després dels temporals? No la trobo enlloc aquesta calma ara...

En geopolítica mundial, una reflexió. Serà que avui manen els dèbils i per això la situació està fora de control. Un president dels Estats Units que de sempre n'era de dèbil (hi ha un refrany castellà que diu dime de que presumes y te diré de lo que careces) i ara ni controla les seves dues cambres. Un president israelià en mans d'un exèrcit cruel i poderós (què deu fer aquell pobre Sharon, del qual ni ens en parlen?). Un govern iraquià que ni a govern titella arriba (li rapten els funcionaris a centenars). Un govern palestí que no pot ni constituir-se... Què en farem de tot això? Qui té autoritat moral per imposar la raó?... I, entretan... morts i morts i més morts...

En política espanyola, un PP embogit s'ha acabat creient les seves pròpies mentides, mentre espera inútilment (espero!) que la gent també se les cregui. Cada dia està més lluny de la realitat. I, en canvi, Zapatero no deixa de créixer i créixer davant la ràbia d'uns i la incredulitat d'altres. A nivell internacional va fent avançar l'aliança de les civilitzacins de la qual tots ens en fotiem i a nivell intern, poc a poc, tot se li va aprovant. Llàstima de la corrupció immobiliària desbocada... Encara que diuen que d'això vivim...

I aquí? ai! Amb un ai al cor estic vivint aquests dies. Quan veig que es reparteixen les àrees de govern com si fossin nens amb "cromos"... Deixarem que la gestió de les universitats catalanes se separi del sector de l'educació i caigui en mans del sector de l'economia? Això és entesa de progrés, amics meus? Que no sentiu els clams del carrer, ahir mateix? Que no sabeu que la universitat no només forma empresaris? Clar que si la revista de la UB publica portades com la darrera, no m'extranya. On ha anat a parar el sentit crític, o al menys analític, de la universitat? Especialment de la UB, que al final sempre quedem fora de tots els plans que s'aproven a Catalunya; de que ens serveix estar entre les 200 primeres universitats del Món? M'ho podria explicar algú?

Quina calma, oi? Per tenir calmes així, més val tenir un temporal... o no?

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Tens raó, Esperanceta... La calma no és la tònica! I és que la "penya" prefereix els temporals. Des del desert, costa un poc entendre-ho tot. Si no fos per l'Internet i la nova estació en anglès d'AlJazeera!
Però, Trinquis, per què serà tot tan complicat? Per exemple, amb lo de Beit Hanun:
(1) Israel mata ("per accident") a 19 innocents palestins.
(2) la ONU es planteja si això és condemnable, però els EUA ho impedeixen, vetant la proposta de condemna. Oficialment, doncs, matar 19 palestins "no està malament". I encara n'hi ha més:
(3) El Consell de Ministres Àrabs d'Exteriors fan una reunió extraordinària al Caire per parlar -suposadament- de les agressions israelís als palestins, i, en ella, no s'atreveixen a criticar l'actitut dels EUA envers i ni tan sols condemnen obertament l'agressió israelí... (Al Ahram Weekly, 16-22/11/2006, pàg. 2).

I així, doncs, si, dins el mateix món àrab no sembla haver-hi optimisme en trobar una solució al conflicte, per falta de solidaritat i suport, molt més difícil hauria de ser imaginar que la solució pot venir de fora. A la proposta del nostre Zapatero i l'homòleg francès, Israel s'ha oposat i n'ha rebutjat el pla, mentre que els palestins no s'han mostrat especialment receptius, llevat pel tema d'enviar observadors internacionals a territori palestí, que sembla que els ha agradat especialment.

En fi... o bé encara no ha arribat la calma, o hi ha que aprendre a relativitzar i no esperar-ne massa!!

Una abraçada, Esperanceta!!

divendres, de novembre 17, 2006 11:29:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

* Abans deia que la ONU no havia aconseguit condemnar a Israel, pel veto dels EUA, però això havia estat només el Consell de Seguretat. Avui la ONU condemna "l'atemptat" i demana certes condicions de seguretat a Israel. Mentrestant, l'ambaixador israelí, amb tota la seva cara, diu que "el problema del terrorismo no está contemplado en la resolución, por lo tanto no refleja lo que sucede sobre el terreno. Esperamos poder resolver nuestros problemas entre nosotros y nuestros vecinos sin la interferencia exterior, que a veces no ayuda". I jo dic: sort que hi ha "certa" interferència exterior, perquè sino...

dissabte, de novembre 18, 2006 10:12:00 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home