pas de nouvelles, bonnes nouvelles

Si voleu també ho podeu dir en anglès: No news, good news. Estareu més a la moda. El pensament és el mateix. Quan no es parla d'una cosa, quan no saps res d'alguna persona és que va bé. La ditxosa mania de la sang i el fetge que guia el nostre interés i, de retruc i exageradament els nostres periodistes, fa que només parlem de coses dolentes, catastròfiques o excepcionals. Tinc uns amics que es vanten de la duració del seu matrimoni insinuant que faran un sopar de casats de sempre i que seran molt pocs; com que només es parla de les separacions i divorcis, la gent tendeix a pensar que el manteniment de les unions de parella són l'excepció, quan encara són la norma...

I a què ve tot això, us preguntareu? Doncs a que no es parla gaire de la nostra universitat, per tant les coses deuen anar bé, no? Fa uns dies al Vilaweb sortia com a noticia que als professors de la UB se'ns obligaria a indicar públicament la llengua en que feiem les nostres classes, per a informació dels estudiants; doncs, bé, senyors de Vilaweb, fa més de vint anys que això ja ho fem i mai, MAI, no hi ha hagut cap problema. Que potser és això el que molesta? A mi me molesta molt més aquestes informacions bilingües, que semblen aparentment més respectuoses, però que no informen en quina llengüa es faran els actes, conferències o seminaris. No n'heu vistos d'aquests? Tríptics o fulletons que comencen en una llengua per un cap i amb l'altra per l'altra? Doncs no, a la UB no en tenim de conflicte lingüistic; el que tenim és encara una certa pobresa en el plurilingüisme internacional, però no més que les altres universitats catalanes i molt menys que les altres espanyoles.

Els nous postgraus s'ofereixen molts en castellà; però és que tenim una clientela internacional. Jo en vaig inaugurar un d'aquestos d'oficial i europeu i alguns companys s'extranyaren que parlés en castellà. Però senyores i senyors és que jo he fet la meva carrera acadèmica en català (i així m'ha anat) i no tinc cap mala consciència ni cap complexe. No he de demostrar res, a les meves obres em remeto

Com aquestos que es presenten furiosos com oposició al malaguanyat tripartit, com si no haguessim malgovernat durant 23 anys (el propi candidat i tot ha exercit tres càrrecs) i presumint d'estimar Catalunya, com si fos patrimoni només d'ells! Senyores i senyors, fem política i no juguem a l'astracanada, a més de baix tó, i avorrida com ella sola... o no?