Després del temporal...
Ja és ben cert ja això que diuen que el temps ho cura tot i que després del temporal arriba la calma. Jo mateixa quan llegeixo el titular del meu darrer slot (és deu dir així?), amb aquella indignació expressada en majúscules agressives, em sento tota ridícula...
Sabeu, de vegades resulta molt difícil trobar el to de l'escriptura. Una, com jo que soc espiritosa (ja sé que aquesta paraula no existeix o deu voler dir una altra cosa, però sempre me n'han dit; de vegades simplement espitosa; en el sentit d'explosiva) no sempre ho pot evitar d'escriure com parla, de deixar-se endur pels seus impulsos. Però en la comunicació oral aquelles explosions, més o menys intempestives, se van oblidant, llimant pel ressò de noves paraules i un acaba trobant el tó; o sinó s'adapta al tò de l'interlocutor, el qual si també és explosiu no desentona.
Però escrivint és tota una altra cosa. No tens l'interlocutor al davant i no saps en quin estat d'ànim cada-ú te llegirà. S'ha d'assolir un to més neutre, exercir la ironia, insinuar més que dir, fer que sigui el propi lector el que faci el camí cap a les seves conclusions, les quals, a més, poden ser diverses de les del propi autor. Només així l'escriptura és útil i plaent, tan per al qui escriu, com per al qui llegeix.
Perdoneu-me, doncs, amiques i amics que encara pacientment me llegiu, ni que sigui de tant en tant, com Deu mana. Intentaré no perdre els papers quan escrigui (mai tan ben dit) i espero que els bons propòsits d'avui, dia de Santa Teresa d'Àvila, no s'esvaeixin amb tants d'altres de bons propòsits que he formulat una vegada i altra durant la meva llarga i arrossegada vida.
S'han de tenir il·lusions... o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 9:18 a. m.
3 Comments:
Diuen que això dels aniversaris -i els sants, per a qui encara els celebra- tenen vuitada... o sigui que, encara dins del termini establert, FELICITATS pel primer any de blogg!!! I que duri, pensa que alguns encara que no contestem, et seguim fidelment.
Per cert, em pensava que els teus esmorzars eren quelcom més consistents que unes torrades... la fama és tota una altra. I sovint, abans de llegir els correus -sobretot els dels col·legues-, cal alguna cosa més que torrades.
Salut!!
Estimada Esperanceta, feia molt temps que no t'escrivia, i és que també feia molt temps que no m'havia pogut connectar a la xarxa global amb prou dedicació. I és que, a banda de les ocupacions de les que un no es pot escapar, tot i viure al desert, les tecnologies no sempre ens arriben en bones condicions, precisament pel fet de ser al desert.
En fi, sense enrollar-me (no perquè faci temps que no escric, tenc dret de fer la parrafada!). Primer de tot, felicitats pel primer aniversari. M'ha agradat la qualitat del teu post (aquí ho diem post i no slot, però...), i dels que l'han seguit. És refrecant llegir-te, especialment quan es surt cap a temes que no són d'universitats avançades.
Segon, que tens tot el dret a expressar-te com et doni la gana: col·lèrica, coqueta o mandrosa. El blog és teu, i la personalitat no te la treurà ningú (sobretot la teva). I voldria comentar-te els temes dels que es parla per aquí (sempre més centrats en les tribus del nostre barri del desert), però només te diré que avui parlava amb una beduïna que ve de les vostres terres i que diu que no té ni idea de qui ha de votar, i que no sap si té més significat abstenir-se o votar en blanc. Cuida't!!!
Ai anònim! els meus esmorzars! ja no soc la que era i tot i que la gula podria ser el vici més durador no vull engreixar-me com una vaca... I així estic, morta de gana tot el dia i amb propensió als mals humors...
I tú Ali Bey, en feia molts i molts de dies que no passaves per aquí. Gràcies per fer-ho ara. Tots els sants tenen vuitada! De tota manera pel teu desert sembla que hi passa molta de gent, no?
El votar! Jo com que sé a qui votaré, no miro res de la campanya perquè sinó me'n faran desistir... De tota manera no serà la vegada que voti més a disgust els que sempre voto... Tampoc n'hi ha per tant!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home