El Rei està en pilotes!!!!!

No sé si s'ha traduït així la famosa frase del nen -del sentit comú, de fet- del conte francès dels sastres meravellosos del rei. Però si no s'ha traduït així, el sentit sí que ho és aquest.

A la universitat, és clar, amb la nostra pretesa sofisticació habitual -em refereixo al meu col·lectiu dels docents, és clar- ens és molt difícil trobar el sentit comú en el moment convenient. Però aquesta dificultat no ens ha d'impedir mai de cercar-lo sempre el sentit comú.

I direu: de què parla aquesta loca ara? Doncs, parlo del que sempre parlo. Llegint la nostra web inefable trobo cada cosa! tan allunyada de qualsevol sentit comú... Algunes notícies no s'entenen de mal redactades com són; una -ara no me feu dir quina- la posaré d'exàmen als meus estudiants i si ho entenen, bona nota! D'altres me semblen insignificants, si no és ad maiorem gloriam dels personatges de sempre, és clar. Ridícul. Altres em fan morir de riure, simplement. Heu vist que organitzem un fòrum mundial de ciències farmacèutiques? Ciències farmacèutiques! N'havieu sentit a parlar mai? No vull creure que el fet que l'actual Rector i alguns vice-rectors siguin de la Facultad de Farmàcia hi tingui res a veure, és clar; però per aquest camí les Facultats i departaments podríem ampliar pomposament les actuals denominacions...

I encara riuria més si fos una broma. Però sembla que el Món va cap aquí, al menys a Catalunya i a Barcelona. Per a que comptin amb nosaltres haurem d'explicar a partir d'ara Biohistòria, Bioart, Bioconeixement, Biopedagogia, Biobliotecoeconomia, Bioeconomia, Bioastronomia o Biolingüística? I allò de la societat del coneixement o del capitalisme cognitiu de que es parla a fora? O es que copien de males traduccions i no llegeixen llengües estrangeres?

Segueixo amb les preguntes... me sap greu. Però... crec que era Lluis Llach que cantava que no li sabia cap greu anar amb la boca tancada, perquè la sinistre dictadura havia convertit el silenci en paraules. Voleu que us digui el que penso? Aquests afeccionadillos a la Ciència que ens manen (no només a la UB, no, per desgràcia) han convertit les paraules en silenci... I quan penso això, se m'estronquen les ganes de riure...

i callo... però ho havia de dir, o no?