diumenge, de gener 29, 2006

canvi climàtic


Sembla que l'escalfament global de la Terra, del qual tant ens parlen, ve acompanyat d'episodis freds, fredíssims. Jo que no hi entenc i no sé què m'he de creure, me pensava que amb els freds d'abans de Nadal ja faríem enguany, però no... Ja hi tornem!

I el que més me sorpren és l'alegria que tothom sembla sentir amb això de les neus i els freds. És clar, ja ho sabeu, jo soc de Sinera, ben mediterrània de cap a peus (soc tan baixeta, però, que no hi ha gaire del meu cap als meus peus), i el fred m'esgarrifa. No m'agrada haver-me de vestir amb tanta cosa, com una ceba artificial, ni dormir amb tant de pes a sobre i si me surt un peu que se me geli. Encara menys m'agrada anar estornudant tot el dia i amb el moc caient-me cada dos per tres, amb mocadors i kleenex (es deu escriure així?)... Però ja es veu que soc ben rara.

Tothom està encantat veient fotos de paisatges nevats. Tothom mirant el cel a veure si a Barcelona nevarà i amb enveja d'aquestes contrades de l'interior totes cobertes de neu. I no diguem les dones i els homes del temps; són una pesta nefasta per als empresaris del sector turístic perque odien els dies de calma i sol. Quan jo estudiava, fa molt de temps, havia entès que un meteor era qualsevol fenomen meteorològic. Però es veu que això ha canviat, les calmes i el sol són coses dolentes de les quals no es vol ni parlar. Quan aqui fa bon temps, ens han d'ensenyar fotografies de no sé on amb tempestes descomunals. Les notícies del mal temps ens les donen totes seguides i sense parlar del bon temps i sembla que tot el Món no és més que una película de catàstrofes, d'aquestes tan dolentes que fan a Holywood...

I sabeu què? La normalitat no agrada avui en dia. S'ha de destacar per alguna cosa... i així ens va. Perdoneu-me, però potser perquè soc una mica nana, a mi el que m'agrada són les coses normals, l'average, que diuen els anglesos, la discreció, el passar desapercebuda, la suavitat del temps i la caloreta, vestir-te amb qualsevol cosa i dormir sense res. Ja ho veieu, soc vella, nana i rara, no es pot anar contracorrent... o no?

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Dons jo m’alegro molt d’aquest meteor fred i que entorpeix la vida de Barcelona, ja que ho passo pitjor quan veig els embassaments buits. Passar uns dies de fred si ens assegura aigua pel bon temps no ens hauria d’importar. Només per això s’hauria d’alegrar la gent.

diumenge, de gener 29, 2006 7:25:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home