Bon dia a totes i tots

Això! us desitjo bon dia a totes i a tots els que em llegiu, i als que no em llegiu, però treballeu, malgrat tot, a la UB io en qualsevol de les altres institucions i administracions públiques. Bon dia a totes i a tots!

Oblidem les misèries del nostre dia a dia, no fem cas dels qui ens volen amargar el dia, la feina i la vida. No ens deixem endur pels telenoticies i les seves bajanades. Encara que ens paguin poc, tenim un sou. Encara que ningú valori la nostra, feina ni ningú tingui en compte la nostra iniciativa i el nostre esforç, és igual. Treballem per guanyar un sou, però seguirem dedicant el millor de nosaltres mateixos a aquestes hores de feina, tant si els agrada, com si no. I no deixarem que les misèries dels nostres caps i dirigents ens deprimeixin mai. Segur que el que més els fot és que estiguem contentes i contents, i que semblem feliços, i que ens interessem els uns pels altres i que ens ajudem i ens respectem. Per això us desitjo a totes i a tots un molt bon dia, a la feina i fora de la feina.

Volia animar aquest blog dels meus mals. Heu vist que darrerament no poso ni fotos. Amb aquesta finalitat, he llegit molts altres blogs d'amigues i d'amics i dels que s'hi connecten. És com un paner de cireres on mai no te'n surt una de tota sola. He vist comentaris i diàlegs, jocs i fotografies esplèndids. Però tot eren blogs personals, molts de joves que es resisteixen a que els matem les il·lusions i les esperances, que lluiten per mantenir el seu somriure. És magnífic.

El meu cas, però, és diferent. Jo soc velleta i tenc una feina molt guapa i escric com un col·lectiu i per un col·lectiu. Per això, encara que us sembli tonta, ahir donava les gràcies al Rector, perquè s'ha mostrat interessat per les persones. Per això, avui us desitjo a totes i a tots, molt bon dia! No deixaré de criticar i de cercar alternatives, no us penseu, però no vull que perdem ni les bones maneres, ni l'alegria... o no?