dimecres, de febrer 01, 2006

Bologna és aquí!!!

Ahir no vaig voler fer cap al·lusió als tant baquetejats "papers" de Salamanca, ja ho fa prou gent. Per mi, fa tant de temps que havien de ser ja aquí. A més, no es tracta simplement de papers, són documents; d'altra banda, els mitjans contemporanis d'arxiu no permeten fer les coses molt més fàcils? A més, com ens recordava fa uns dies En Biel Mesquida, ens en falten tants encara de papers... Però en fí, no en vaig parlar ahir però en parlo avui. Una etapa més de la transició...

Però és que aquest matí El País me desperta amb el notición. A la fi, el nostre ministeri (no crec que el cognom de la ministra tengui a veure amb la posició secundària que tenim, oi?) remet al consell d'universitats un projecte sobre els nous estudis.

Ja era hora! Més val un mal projecte que cap, tot i que som els darrers dels darrers, com en recerca... Caldrà mirar-lo i llegir-lo i veure com els nostres rectors encara són capaços d'empitjorar-lo. De tota manera, la primera sensació és que ser els darrers no ens ha permés aprendre dels errors i dels encerts dels altres estats europeus... Que no és un projecte de convergència universitària europea?

Doncs, es veu que no, és un projecte espanyol, i encara de l'Espanya d'abans del pacte de la Moncloa sobre l'estatut. Se segueix parlant de Licenciado (com el Larra); és 3 + 2 però amb una cosa entremig que pot arribar a un any; i dos anys comuns a tota Espanya, no fos que la unidad de los hombres y de las tierras de España se n'anés en orris; i, és clar, ni metges, ni arquitectes no els toqueu, que per això tenim la millor medicina del Món... i el col·legis professionals més forts...

En fí, contenta que estic, però, encara que no us ho cregueu. Hi ha un projecte i arriba tan tard que potser l'hagin d'aprovar i tot; i podria ser que el 2008 comencem... I què fem amb els nois fins llavors? què els diem? que esperin dos anys? O és que som tan hipòcrites i conservadors que pensem que això vell valdrà més que la reforma? Però si aquests plans abans no us agradaven... Tot el nou no és bo, necessàriament, però tampoc és dolent, amics i amigues...En fi, llegim-lo i millorem-lo en tot el que poguem i alegrem-nos-en... o no?