Bon dia de Sant Valentí

Ja ho sé que el nostre patró de l'amor és Sant Jordi, però què voleu que us digui, em feia il·lusió felicitar-vos el dia i no he trobat altre motiu més genèric i acceptable. Sant Valentí me remou records d'un dia negre entre gangs de Xicago els anys 1920, però com que els americans ho celebren i tots els demés darrera, doncs, Bon dia tingueu avui, amb sant o sense...

Perquè de motius per alegrar-se en trobo ben pocs.

Aquests dies les aigües de la docència baixen remogudes. Com més temps passa més indignació s'aixeca entre els professors per la forma en que s'apliquen els criteris d'avaluació del rendiment docent. Que consti que estem a favor de l'avaluació permanent els professors; que consti que som dels pocs col·lectius de personal funcionari espanyol que som avaluats en recerca i en docència i amb complement salarial o no; en coneixeu d'altres? jutges, militars, sanitaris...

Que consti que no tenc res contra els pedagogs tampoc. Que consti que quan le vaig demanar me'l varen concedir, per tant no estic ressentida, no. Però me sembla que una aplicació mesquina i equivocada d'uns criteris copiats, i malament, de l'exterior està potenciant els vividors, que només fan cursets i passen de la docència universitària quotidiana.

Qui més qui menys, fa més de vint anys que ens hi dediquem a la docència i alguna cosa en devem saber: perquè no es mesura la capacitat de generar deixebles i continuadors, encara que siguin crítics? perquè se separa la docència de les publicacions científiques, quan la innovació docent universitària passa sobretot pels continguts i la seva capacitat crítica? Perquè us penseu que el power point és la solució, quan només és un mitjà i no sempre bó? per què a l'ICE sempre hi ha la mateixa gent cobrant sobresous i estalviant-se docència universitària real?

Voleu més preguntes? millor que me doneu respostes alguna vegada, ... o no?