Per fí?

Per fí! sembla que això de l'estatut s'està acabant i que ara ens podrem posar a treballar tots plegats, no? Ja seria hora. Això de ser treballador sembla que deuria ser un dels nostres drets històrics, no? Deu figurar a l'estatut? Doncs que es noti, treballem una mica, prenem decisions, encara que ens equivoquem; tot serà millor que aquesta paralisi que vivim de fa tants de mesos... L'aurora boreal de Noruega en mig del fred glaçat sigui un anunci de millors temps...

S'apropa la selectivitat i què els hem de dir als nostres futurs estudiants? Val la pena que entrin a les facultats? Quina equiparació se'ls farà d'aquests ensenyaments agònics respecte dels nous ensenyaments? Els atraparan els nous i els desplaçaran? Què no són qüestions prou importants aquestes? I els graus? Quan pensa el Ministeri, o qui sigui, dir alguna cosa? Hem de ser en tot la universitat cuera d'Europa? Sembla que el 15 de febrer el Consell Interuniversitari Català haurà dit alguna respecte els màsters proposats, serà veritat? serà constructiu i meditat el que decideixi? Esperem que sí...

Cal respondre tantes de preguntes i resoldre tantes d'incògnites...

I de què parlaràn els mitjans de comunicació ara que l'estatut s'acaba i la llei antitabac ha mostrat que tenia la pòlvora mullada... Estic indignada en veure que tots els baretos petits i, fins i tot, restaurants i forns s'han fet per fumadors i puden de fum... És clar que no hi penso entrar, però hi ha bars per a no fumadors? Espero que la trampa d'aquesta llei no s'estengui a les altres lleis i que no s'accentui encara més la separació entre la política i la vida real...

Vinga! amb estatut ja, possem-nos a treballar, tots plegats, ja és hora... o, no?