dijous gras

Ja som Carnaval! és una festa ben tradicional i que té moltes variants locals, cada una més divertida que l'altra. Tot i que la globalització i el mestissatge sembla que cada dia la fan més igual a tot arreu. No hi he estat mai, però el Carnaval que més m'agrada és el de Venècia: aquelles màscares, aquells vestits, aquella decadència...

I és que el Carnaval és una festa antiga tota ella. Quan tothom neixia amb un rol establert d'entrada i no podia canviar-lo en tota la seva vida, la disfressa un dia l'any permetia la llibertat de la transgressió. Però avui en dia... Tot sembla a l'inrevés; anem disfressats tot l'any i, de vegades, canviem de disfressa diverses vegades un mateix dia.

Pensava... i si aprofitessim el Carnaval per treure'ns totes les caretes i màscares, al menys un dia l'any, i ens manifestessim com som realment? Si fossim avui sincers i diguessim el que pensem? No trobeu que seria com un nou començament? o potser... seria un desori?

No ho sé. No sé què faré jo encara. Però al menys, us desitjo de tot cor que tingueu un bon dia, companyes i companys, mengeu la clàssica truita i que sigueu feliços, avui i tots els dies que resten del carnaval. Ja vindrà el dimecres de cendra i la Quaresma... o no?