Gràcies, senyor Rector!

He de confessar que aquesta revista de coloraines de la UB no m'agrada gaire; pels membres de la UB tot ja és sabut i no crec que tengui gaire difusió a fora. Però, en fí, hi ha tantes coses que no m'agraden, que no vé d'una. Per això jo no m'hi havia ni fixat. Però un bon amic, per cert que n'estava ben afònic, m'hi va fer caure; me va dir que semblava que En Màrius Rubiralta hagués llegit algun dels meus comentaris perquè en la introducció hi feia al·lusió a alguns dels nostres darrers morts.

És clar que estic segura que jo no hi tenc res a veure; segur que no el tinc l'honor de ser llegida pel senyor Rector. Però estic contenta i agraïda. Està bé que ho hagi fet i em sento amb l'obligació de dir-ho, aqui, públicament. Està bé recuperar una mica aquell esperit de l'enyorat Antonio, que ens coneixia a quasi totes i tots pel nom i ens demanava sempre com estavem...o no?