vacances!

Teniu tot la raó mundial! M'he passat tres pobles fent tantes de vacances, però, caram, ho necessitava... Em trobava cansada, en primer lloc. Però sobretot començava a pensar que el meu criticisme es devia especialment al malhumor que causa el cansament. I això no pot ser. Com va escriure el gendre de Karl Marx, tenim dret a la peresa!.

I això he fet aquests dies. Perdoneu-me. He aconseguit fugir de menjarots familiars i passar fred com una condemnada en el mig del camp, preparant els aires sans del 2006, sense tabac. Agafant gastroenteritis, com tothom i sense aprimar-me ni 100 grams. Això són vacances. No saber ni on és la UB durant uns dies, ni l'estatut, i deixar de somiar en les males passades de cada dia.

Ja he tornat, però, i estic segura que demà estaré cansada novament i seré capaç de posar-me de mal humor ben aviadet i de començar a criticar aquesta paralisi mediocre que ens oxida els ossos i la sang.

Un petò a totes i a tots i molt bon any! encara que nosaltres l'any nou ja l'haviem començat el setembre... o no?