Ja hem sortit del túnel!
.jpg)
Ai! Quina alegria quan a mig matí d'avui ens han tret la noticia de la nostra imbecilitat dins d'un túnel! La genètica està més de moda i queda d'allò més bé a una universitat; fa més seriós, no trobeu?
La veritat, però, és que l'estudi del túnel, potser perquè ha durat tant i tant, m'ha fet pensar molt... Ja us vaig parlar de la metàfora general que m'havia suggerit. Però comentant amb d'altres companys i companyes me feren adonar encara d'altres aspectes ben interessants per a nosaltres, universitaris. Resulta que l'estudi deia que els conductors no saben què fer quan s'aturen els cotxes dins d'un túnel, i explica tot de conductes diferentes. Però la notícia no recull la conclusió més important, que és el què hem de fer quan ens quedem aturats dins d'un túnel. Al menys hauríem après alguna cosa important i necessària.
Jo estic segura que l'estudi si que ho deia el que cal fer i el que no s'ha de fer, però no deu resultar periodístic i no surt al resum. Com que només és una anècdota, no podem treure'n conclusions. Al menys, però, podríem aprofitar aquests petits disbarats per nomenar un cap de premsa i per a crear els canals de comunicació i informació, externs i interns, que una institució gran i viva com la UB necessita, o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 10:16 p. m.
4 Comments:
Estimada Esperanceta,
¿Com estàs? Feia temps que no t'escrivia, tot i que t'anava llegint. I és que no sé si sabràs que he sortit uns dies del desert per anar a fer una volta per altres civilitzacions, i paradoxalment m'he trobat amb un Internet, no només més exageradament car i lent que el que tenim al meu oasi, sino que se'm talla o no se'm connecta. Coses curioses.
En fi, pel que fa al teu comentari sobre el trobar-se dins el túnel, culturalment més o menys atemoridor, t'he de dir, per començar, que estic d'acord amb que la premsa resalta allò que vol. No obstant, aquesta vegada hauré de discrepar amb tu en part de la teva opinió. Com que mai no discutim...
I és que no estic tan segur que entre els objectius d'aquesta recerca o treball hi fos el de suggerir que s'ha de fer dins el túnel. Probablement només es proposava cercar quines són les tendències de comportament en aquesta situació. Potser és una porta a nous treballs de recerca. Ara, algú altre, podria treballar el tema i suggerir com s'ha d'actuar, però potser arriba el moment de passar-li la feina als experts en seguretat o a uns altres acadèmics del comportament. Però això sí que és una opinió aventurada, perquè per no llegir, no m'he llegit ni l'article del que parles!
Una abraçada, Esperanceta, i segueix amb la bitàcora, que ens fan pensar i plantejar-nos les coses més en profunditat (no té res de dolent que a vegades els comentaris a les teves intervencions siguin 0!)
Fins més tard!
Per cert, quines imatges més xules. Aquesta darrera, per alguns, provocaria reaccions similars a la de quedar-se tancat a un túnel!
I la de l'arc de Sant Martí sobre els edificis??
Ets una bona fotògrafa!!
No, les fotografies no ho són de meves! Les he manllevades... I tens tota la raó, són d'un fotògraf excel.lent...
Quan a la discrepància, t'he de dir que tens raó. No podem exigir conclusions que u estudi no es proposa. Però jo volia fer reflexionar els que treballem en Ciències Socials com de vegades pot ajudar a millorar la nostra imatge, a difondre els nostres esforços i coneixements si saben connectar amb la realitat i sabem donar llum a tant de túnels com hem de travessar a la vida
Ah, és veritat. Ara t'agafo. I crec que tens raó en que a vegades els treballs que es fan poden començar de peus a terra i acabar d'una manera una mica més abstracte.
Bon tema de reflexió!
Una abraçada, Esperança!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home