Novament surt el sol

Benvolgudes i benvolguts, no sabeu com és de bó i de reparador dormir tot seguit un vespre sencer... Les coses es veuen d'una altra manera. No sabeu com és de reconfortant rebre els vostres comentaris d'encoratjament, tan els escrits, com els silenciosos. M'han enviada una cita de Gaston Bachelard que recorda que mantenir les brases ajuda a revifar el foc quan calgui, i si ho diu un filosof i francès deu tenir raó...

És veritat, potser les coses no s'han de medir per l'èxit que assoleixen, sinó per la intenció amb que són fetes. Probablement esperar l'èxit no és més que vanitat, com ja digué Sant Joan Crisòstom, el segle IV dC...

A més, qui soc jo, pobra de mí, per criticar o per jutjar els altres? els qui fan la web o els que la llegeixen, o els que no la llegeixen; els qui voten l'informe del Rector o els que no el voten o se n'abstenen... Cada-ú té les seves raons; tots tenim moments bons i moments dolents; tots tenim moments d'acció i moments de silenci... La vida és això. Amb silencis i parlaments, amb fidelitats i traicions tots fem la nostra universitat, també.

No patiu, no. O sí. Avui he vist sortir el sol sobre Barcelona i ha començat un nou dia de feina i he decidit que amb els meus alts i baixos, amb el meu mal humor i el meu bon humor, seguiré treballant i remugant en aquest blog que ha pres vida i que tampoc no me costa tant de mantenir.

La vida segueix, i jo també, o no?