hibernació
ja és ben curiós, ja, que els humans hibernem l'estiu; al menys els universitaris. Hom mira el web de la UB i tenim més estudiants als cursos d'estiu i als cursos normals. Tot creix, tot va bé. Cada dia, i un dia rera l'altre... Com si els augments quantitatius fossin bons pel fet de ser-ho...
És com el turisme. Venen més turistes, hi ha més ocupació hotelera, doncs tot va bé... Tot va bé? No vull escriure sobre el turisme ara, però, tot i que podria. Hi dedico només el títol d'aquella vella pel·lícula de quan era molt, però molt joveneta: más dura será la caida...
I els canons han callat al Líban, de moment. Encaran queden municions israelianes sense esclatar menaçant la població civil que torna poc a poc a casa seva. Encara es troben cadàvers entre les runes... Però l'exèrcit libanès, que ja ni sabiem si existia, ha travessat el riu Litani i després de molts, de molts anys, torna al sud del seu propi país. Quin Estat és aquest que no podia enviar el seu exèrcit al seu propi territori? Ja no diguem que no podia enfrontar-se a la força dels veïns israelians...
I tot per a què? No va dir aquest primer ministre nou (mentre el vell segueix hibernat ell també en algún lloc...) que no pararien fins a trobar els dos soldats segrestats? On són aquells dos pobres soldats? Per això tants de morts i tanta de destrucció? A les terres bíbliques... I el president dels Estats Units vol que l'ONU faci la feina que els israelians no han pogut fer, desarmar Hizbollà, l'única força que ha estat capaç d'oposar-se als militars israelians...
El mateix president que diu que la lluita contra el terrorisme serà llarga... Tots els ciutadans que tinguin la paciència de viatjar tractats com a terroristes (pressumptes, és clar)... i ell, ha armat dues guerres, dues, des dels atemptats de l'11 de setembre, que només han servit per matar inocents i augmentar la inseguretat. I entretan no sabem res oficialment d'aquells atemptats i dels presos il·legals i encara menys del que va passar a Washington el mateix dia... Quànta, quànta guerra, quanta sang, quanta víctima inocent. No pots ni llegir el diari sense tacar-te les mans... de sang.
Però nosaltres hibernats... o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 8:12 a. m.
1 Comments:
hibernats? doncs sembla que sí. No se per on començar, son tants els temes dels quals ens parles, tanta la sang que es filtra entre les línies que no es necessari afegir molt. Però viatjar, ara que semblava que tot era molt més fàcil, ara que els preus baixaven i en unes poques hores pots anar a cualsevol lloc del món, doncs ara, resulta que t'has de treure les sabates i el cinturó, que no pots entrar amb una ampolla d'aigua i que d'aquí poc en els escànners dels aeroports es viuran escenes com les del anunci del fill del Julio Iglesias. Deu n'hi do, quins problemes, quins mals de cap... i tot perquè algú, va sospitar de que alguns estaven pensant en volar avions... però no estan fets per això. Per volar.
Haurem de viure amb aquesta por escènica la resta de la nostra vida? Serà possible, esquivar-la? No sé, però Heatrow, trigarà a veure'm, si no canvien les coses.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home