canvis

M'he connectat avui a primera hora i ja pensava que la fotografia del nostre rector, amb aquella postura seva tan reflexiva, dit gros i índex a la boca, seria la de tot l'estiu... Però m'he equivocat, com tantes vegades. Ja l'han canviada, tot recuperant l'augment de matrícula dels Juliols de fa unes setmanes. Així a la UB tot puja...

M'agrada pensar que el meu comentari hagi pogut moure algú a fer canviar la cara estival del nostre web, encara que sigui mentida. Així visc d'il·lusions, encara...

Com la il·lusió que em va fer votar contra la invasió israeliana del Líban a l'enquesta de la CNN, encara que sé que no serveix de res. L'Human Rights Watch diu que l'explicació de l'exèrcit israelià sobre l'assassinat de Qana no és fiable... però algú pot pensar que els assassins són de fiar? Si els militars israelians varen dir que consideraven terroristes a tots els que no marxessin del sud del Líban, no poden dir altra cosa que els morts són terroristes, encara que siguin nens. Els dolents sempre són els altres. Els arrogants militars covards, protegits rera el poder de les seves armes, sempre tenen raó: la raó de la força.

I miro aquesta nostra mar Mediterrània, tan blava i amable ara l'estiu... I penso que és la mateixa mar que banya les platges de Gaza, on els mateixos militars israelians varen matar una família palestina que prenia el sol... I penso que és la mateixa mar que banya les costes del Líban, avui destruït per la força tècnico-científica de l'exèrcit israelià fora de control i contra tota legalitat internacional... I escolto la Fairuz, la libanesa que no pot cantar a l'edició d'enguany del festival de Baalbeck, quan faria cinquanta anys (el festival, no la Fairuz)... I les llàgrimes de dolor i de ràbia, d'impotència i de tristor no me deixen gaudir del nostre mar, del Mare Nostrum... Ni això.