Tot igual
No us penseu que us hagi oblidat, no, lectors amics que me llegiu. És que tot és tan gris, gris, a la UB que només refugiada en el treball quotidià aconsegueixo de sobreviure a l'atonia i al mal govern.
No ajuda gens l'atmosfera política del nostre país tampoc, amb uns que defensen el SI en un ambient d'abstenció total, i uns altres que defensen el NO, però amb ganes de que guanyi el SI; al final de tot, resulta que només el PP sembla coherent... On hem arribat, pobra Catalunya!
Tampoc ajuden gens els canvis de temps d'aquesta primavera, els quals ens transporten de l'estiu a l'hivern en qüestió d'hores. I ens agafa desprevingudes, amb poca roba pel fred o amb massa roba per la calor. I ala! grips i mals de coll i refredats i estornuts... No hi ha res més antiestètic que anar amb el nas vermell, rajant com una font, i amb veu de borratxa sense alcohol... Ridícul...
Doncs ja ho sabeu, desidia i mal govern, pantà polític i canvis de temps sobtats me tenen baldada. Vaig escriure una nova entrada sobre el claustre, però no la vaig publicar. No s'ho val. A quí li pot interessar el claustre de la UB?
I passejo per les vies del tramvia pel campus -que no ho és- de Diagonal Sud -que tampoc ho és. Hi contemplo els menjadors que no se si salvarem, i les torres de Geografia i Història que cauran, i unes obres del parc científic que ningú sap què són, i un aparcament inmens, desèrtic i escabrós, i uns barracons provisionals que tenen més de trenta anys, i una facultat de Matemàtiques de la UPC en terrenys de la UB perduts per sempre, i la tàpia del cementiri de les Corts i el magatzem del tanatori, ple de caixons buits que ens esperen a tots i, com que és de dia, ni travestis de la putUB no veig per alegrar una mica les vistes... i... m'he d'apartar corrents perquè el tramvia quasi m'atropella. No havia entés aquell só metàl·lic tan especial que és com el clàxon dels tramvies... I l'ave verd dels transports urbans, amb el seu traqueteig ho sepulta tot i me'n vaig cap cot al meu despatx a corregir uns exàmens que no hauria d'aprovar, però que aprovaré... o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 8:42 a. m.
8 Comments:
O no, Esperança. Què et sembla si comencem per aquí? Suspendre els exàmens que cal suspendre i anar pujant... fins al rector.
Em sembla que el trobarem a faltar, aquest campus Diagonal Sud que no és un campus, i el descampat, i els travestis que quan fa bon temps arriben més d'hora i se'n van més tard. I fins i tot, mira què et dic, el so metàl·lic del tramvia.
Vaja, i ara resulta que tens raó i tot. Raó en començar a suspendre i raó en la nostalgia. Gràcies per passar pel meu blog, m´has fet plorar llàgrimes dolces...
Quina moral! un que espera lleguir a una batalladora, que mostra aptitut i actitud positiva i ara resulta que tot s'ha acabat. Malament, malament, aquest no és el camí.
Lo dels examens, fa massa temps que tot funciona així i potser... no només a la UB. No vull pensar en altres escàndols que fins i tot van sortir a la premsa. De les torres, doncs una pena, ara que volen requalificar els camps del barça i fer... Què coi volen fer? Edificis residencials, un mega-shopping, locals pels travestis o... doncs, en pocs messos tot canviat, fora torres, fora ovni, fora terrenys esportius, fora ambient nocturn, fora...
En fi, potser, l'arribada de l'estiu que a bon segur es convertirà en hivern tropical potser ajuda a millorar.
Salutacions i fins aviat
mira, només comentaré que m'ha agradat la imatge d'anar borratxa sense alcohol, tot un do, Trinquis!
Estimada Esperanceta,
Moltes gràcies per la teva mirada crítica.
Tens raó: gris, completament gris es el futur de la nostra(?) universitat. Si fos negre tindríem alguna possibilitat de reaccionar. Però és gris: sembla que tot funciona, que tot va bé, que la Generalitat tot ho resoldrà, això és el que espera el nostre rector segut al seu despatx, però no es així. A molts ja els hi va bé que la UB estigui a la UVI permanentment. El govern és el primer que no l’interessa una UB forta, de fet no hi res de nou: tots els governs volen una universitat sota control.
El problema és de fons: la nostra universitat té una mancança total de nervi democràtic. Ningú ha demanat responsabilitats polítiques, o penals, a l’antic rector i gerent per la situació econòmica que ens van deixar. Ningú recorda que el nostre rector deia tenir el govern de la seva part i que per tant els nostre problemes és resoldrien fàcilment. Ningú vol “perdre” el temps col•laborant en el govern de la universitat com és va veure a les darreres eleccions al Claustre.
I nosaltres callem, acceptem, claudiquem.
Tots teniu raó, amics lectors i agraeixo molt els vostres comentaris. Aixequen la moral Far Amir i tornarem al combat, tornarem a perdre, però no abaixarem la guàrdia. Dietrich de borratxa sense alcohol hi vaig moltes vegades, però no perdo el seny... I tú Frederic l'encertes en el diagnòstic però no podem deixar-nos anar; no podem consentir que es torni tot negre per poder millorar, cal frenar aquest pendent perillós en el qual ens volen fer lliscar cap avall, sempre cap avall...
Que passa nena, que no tens temps per explicar-nos res. Que potser has desaparegut del món cibernétic. Espero, que estiguis agafant forces per continuar donant guerra als dirigents de la Universitat.
Confiem en ti
que guapa que ets Bela Sintra, però cada cop en queeden menys de ganes de donar guerra... Ho intentarem. Gràcies per confiar
Publica un comentari a l'entrada
<< Home