Pobre universitat pública...
M'acusen de que els meus comentaris giren en torn dels problemes de la docència i me sap greu. És evident que la funció de la universitat és la docència, l'educació superior, i això li pot donar una preeminència; però a aquesta funció hi contribuim tots, cada u amb les nostres capacitats i possibilitats. El PAS i els estudiants també. Perdoneu-me, doncs, si me trobeu corporativa; m'agradaria no ser-ho...
Però estic contenta perquè un d'aquests dies passejava per aquest carrer nou per on passa el trambaix entre les facultats. Aquest carrer m'agrada, tot i el seu fred arranjament i els pegats que li han posat darrerament en construir les defenses que haurien d'haver posat de bon principi; m'agrada sobretot perquè quasi no hi ha cotxes, i és ampli...
I estic contenta, dic, perquè tot passejant vaig passar per davant dels vells menjadors universitaris i hi vaig veure una pancarta dels estudiants que protesten pel seu tancament. Ja era hora que algú reclami el manteniment d'un servei universitari tan tradicional com els menjadors. Els criteris economicistes i gerencials que fá més de deu anys volen recuperar el solar dels menjadors no tenen en compte que una universitat és alguna cosa més que una màquina de matricular estudiants. Que la vida universitària és alguna cosa més que aules i despatxos. Que els estudiants, els professors i el PAS mengem cada dia i no volem gastar el preu de mercat. Perdrem un dels pocs serveis que ens queden? O pretenen eixugar el dèficit que el rector anterior (que era economista, o justament perquè ho era) negava i ara sembla que creix i s'infla dia a dia amb la venda de més terrenys universitaris tan ben situats per a l'especulació?
Companyes i companys, estudiantes i estudiants, PAS, professores i professors no ens adormim, no ens deixem entabanar, defensem els nostres menjadors universitaris! O és que sempre hem de callar i resignar-nos... o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 9:48 p. m.
7 Comments:
Hola, primero de todo gracias y felicidades por acordarte del resto del personal que forma la Universidad. En segundo lugar apoyar desde la distancia cualquier propuesta en defensa de los Comedores universitarios, aunque a los estudiantes de Humanidades nos quedaran muy lejos. Por último, decir que con un poco de suerte los cambian y ponen un McDonalds, un KFC y un Pans&Co, con precios de mercado totalmente asequibles, aunque claro el colesterol, el azúcar y la obesidad morbida se acelerarana aún más. Pero es lo que quieren los que mandan en Barcelona, Madrid, Bruselas y Washington.
Si, Far Amir, y lo peor es que lo jalean los gerentillos y modernillos de tres al cuarto, destruyendo la esencia de lo que debe ser la universidad. Como sigamos así me sumo al botellón, aunque de momento me siento más francesa que española (por lo de las protestas, claro!).
corporativa? diria que el bàsic és precisament la docència...
Tots formen la Universitat, la Dietrich, estudiants, PDI i PAS. Elimina'n uns i desapareixeran els altres. De tota manera, no crec que ningú pugui acusar la senyoreta Trinquis de corporativista: parla del que li toca més de prop.
Jo també hi esmorzo i hi dino en aquests menjadors, senyoreta Trinquis, encara ens hi haurem creuat més d'una vegada, si no als menjadors, al carrer que hi ha al davant i que tant li agrada. On, per cert, si vol anar de botellón, se'n fan cada cap de setmana. Li ho puc assegurar, tant com que els serveis municipals de neteja no hi passen...
Segurament ja s'ha donat la concessió dels menjadors a aquesta nova empresa que gestiona els bars de les facultats de la UB des de fa poc i que no ofereix, precisament, preus com els dels menjadors.
Doncs per ser un que passava hi ets molt, noi! Ja ho havia vist que el "meu" carrer era apte per a botellons, però no ho sabia que se n'hi fessin... De neteja poca és clar... Els de fora, a la nit, aparquen al nostre campus i agafen el tramvia, és gratis i això no preocupa els gerentillos...
I l'empresa? no serà la barcelonina Soteras?
Bé quan ens trobem als menjadors, abans de tancar-los ens prenen un cafè junts, d'acord?
Oh, els menjadors universitaris. M'atreviria a dir que és el lloc on he menjat els plats més ... com ho diria ... més inversemblants de la meva vida. Clar, que per 300 pessetes el menú, tampoc es podia demanar gaire.
El tema és que una universitat ha d'oferir serveis als membres de la seva comunitat. A més, és clar, cal vetllar per la qualitat de tots els serveis... Però si haguéssim de tancar tot allò que ara és dolent... per on comencem? M'he mossegat la llengua per no escriure el que pensava...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home