Ho és?

Ho és, de debó? Diuen que sí, que és el primer retrat autèntic del gran poeta, William Shakespeare... Un home un xic calb (o potser s'afaiatava les entrades?) i un xic bohemi, per l'època. Tots els retrats anteriors que il·lustren milers i milers de cobertes de llibres a tot el món haurien quedat desautoritzats...

És una bona noticia, oi? Encara que tothom parli de la pujada dels "tipus" (i de les nostres hipoteques dels nostres mals) o dels falsos raptes de Santa Coloma de Gramenet o de les mentides reiterades i en tots els camps del senyor Bush fill o de les negociacions de l'estatut (encara!) o de la conveció pepera...

Estic ben boja, oi? Però ja ho sabieu... Com que estic tipa de mentides (com la de la llei antitabac, que ha acabat en llei anti no fumadors; o com la del pagament dels atrassos, que ha quedat en no res; i tantes d'altres) no vull fer-me mala sang. I m'agrada que abans de morir puguem saber com era En Shakespeare, de debó. I també tantes altres coses.

Ah! i felicitar els estudiants i profes de pintura de Belles Arts que han aconseguit exposar a Paris, encara que sigui a la casa de Catalunya. Enhorabona i gràcies per alegrar les parets de les nostres tristes, brutes i dissortades facultats, com diria el meu creador... o no?