el sentit comú
Un molt bon amic me fa arribar aquesta foto, per a que us la publiqui. És prou graciosa i circula per la xarxa com un nou mètode antirobatori... Però a mí, que soc ben rara (penso que cada dia m'assemblo més al tipus Jesulin de Ubrique al guinyol, el qual sempre ho refereix tot als seus toros) em duu al cap una virtud que és tan escassa a la nostra universitat: el sentit comú... d'ací el títol.
Perquè som capaços sempre de complicar les coses en la gestió i en el dia a dia de la nostra universitat? Perquè no prenem distància dels problemes i cerquem la resposta del sentit comú?
És normal que per integrar-nos a Europa tots els professors haguem de signar un contracte amb els estudiants que posarà la forma per sobre del contingut? No hi ha prou experiències fallides d'aquests tipus ja en l'ensenyament primari i secundari?
És normal que un edifici inaugurat el 1975 sigui enderrocat el 2006, després d'haver-lo deixat caure? Tan rics som per fer despeses d'aquests tipus?
És normal que un Rector economista ens digui oficialment a tots que ha eixugat el dèficit de la UB i que menys d'un any després la mateixa institució ens digui que tenim un dèficit de 29 milions d'euros?
És normal que encara no hi hagi una plantilla del PAS de la UB després de mil·lennis de discussions i de promeses? Després de tan de trasllats, mobbings i disgustos?
És normal que s'enderroquin els menjadors universitaris i que els estudiants no tinguin informació encara real de la convergència europea, ni del preu dels crèdits?
Perdoneu, no m'agrada ser negativa... només volia reclamar que siguem tots capaços de recuperar el sentit comú... o no?
posted by Esperanceta Trinquis @ 9:50 p. m.
5 Comments:
Estimada Esperanceta, sempre trobes la manera d'integrar qualsevol exemple quotidia en el tema del nostre debat d'aquesta pagina! Aixo si que es "maestria"!
I em recordes, amb el teu comentari d'avui, no al sistema que tenim al desert, sino al que tenim a una ciutat que s'ha construit sobre el que un temps fou el desert, on les jerarquies desvirtualitzen el sentit comu, i on els que estan massa adalt en aquesta jerarquia no senten (en els dos sentits d'escoltar i de sentir) el que pensen o diuen els d'abaix; i en el que els d'abaix - alhora - ja ni tan sols envien missatges, doncs han perdut la motivacio d'exposar el que volen i de ser escoltats o entesos.
I es tan aixi la situacio que el sentit comu ha arribat a un punt que ja es "massa complex" o desfassat per esser discutit.
I aixo passa en aquesta ciutat construida sobre el que era desert i sentit comu, aquesta jerarquia estricte i aquest salt - "gap" - entre els d'adalt i els d'abaix.
No me diguis, Esperanceta, que aixo tambe ho teniu a la universitat!!!
ai! estimat Ali Bei, el que gaudeix d'aquella ciutat construïda per un rei sobre el que fou el desert i l'aiguamoll. Si no vols que t'ho digui, i doncs, no t'ho diré... Però la malaltia infantil dels universitaris que és l'elitisme, i la malaltia senil de les institucions, que és la burocràcia, van contra el sentit comú a tot arreu...
Però farem com aquell al·lotet del conte que va ser l'únic que va dir que el rei anava despullat... i farem riure tothom amb el resplandor de la veritat...
Vaja Clareta, vas forta avui! El mal és que tens raó i que quasi tothom ho sap... però no som capaços de fer res per posar rumb a casa nostra.
Has vist eh quins amics que teinc i quines fotos m'envien, a veure si tú me'n fas arribar també, ala!
Petonets
No sé qui va dir que el sentit comú era el menys comú dels sentits. Potser el podrem trobar entre tots, qui sap.
que serà la pàgina del bloc perfecte per a tot aquell que vulgui saber sobre aquest tema. Vostè sap molt de la seva difícil a la pràctica per discutir amb vostè (no és que realment vull ... jaja). Malgrat tot establir un gir totalment nou sobre un tema s'ha escrit sobre això per anys. Coses fantàstiques, simplement excel · lent!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home